Trempó d'hivern

Aquesta pertany al grup de receptes que feim gràcies a obsequis d'amics (confitura de prunes de frare llarg, salsa de magranes, bolets d'alzina amb pebres torrats, formatge tendre  fregit i esclata-sangs torrats amb saïm de caldera...)
Tenim la desgràcia, que tot i ser de poble pagès, no comptam amb cap tros de fora vila productiu.

Però aixímateix tenim  sort de tenir uns amics pagesos que,  per  la seva extremada generositat, ens obsequien cada any amb una quarantena de pots de tomàtiga en conserva d'elaboració pròpia i no cal dir que boníssima.

És amb ells també que vàrem conèixer aquest recepta: el trempó d'hivern. Tot i que amb algunes variacions, en menjam sovint. 

Ingredients:

750 g de tomàtiga en conserva casolana (dos pots)

Tres carxofes

100 g de tonyina amb oli (de bona qualitat)

Una quinzena d'olives farcides

Un tros de ceba blanca (dues cullerades)

Un pebre verd tendre (dues cullerades)

Oli d'oliva

Sal i pebre

El suc de mitja llimona

Una branqueta de julivert

Procediment:

Posam la tomàtiga dels pots en un colador. La hi deixam una estona perquè amolli  tota l'aigua.

Posam els cors de les carxofes tallats  en  aigua, el suc de llimona i el julivert.

Treim la tonyina de la conserva i la desfeim. 

Tallam les olives farcides en tres trossos cada una.

Rentam i tallam el pebre i la mitja ceba en trossets petits.

Mesclam tots els ingredients en un bol.

Hi posam un poc de sal, bastant d'oli i un polset de pebre bo. Ho remenam i ja és a punt. 

Tant si en posam una bona cullerada damunt una llesca de pa com si ens en servim al plat, l'èxit està assegurat.

Tampoc no està gens malament si acompanya una truita d'espàrecs, ara que n'és el temps.

L'autèntic o tradicional trempó d'hivern, segons fonts diverses, té com a ingredient fix el grell o ceba tendra. És lògic perquè és més propi de la temporada que la ceba. Si l'hem substituït és perquè a ca nostra no agrada a tothom  el gust fort del grell cru.

Per altra banda he trobat algunes receptes que contenen bacallà o arengada. 

La nostra versió, amb la tonyina i la ceba, és més suau de gust.