PRESENTACIÓ: El perquè del nom i del blog

Som n'Aina Maria Mestre Julià,  en el moment d'iniciar aquest blog gairebé exprofessora de llengua i literatura, amb  certa  nostàlgia anticipada i amb temps per endavant i em ve de gust continuar en contacte  amb els meus interessos de sempre barrejats amb un altre tema que m'atreu de cada vegada més, la cuina.

Fa estona que tenc ganes de moure'm per un blog que hi estigui relacionat. 

A l'hora de parlar del nom cercava alguna paraula que representàs el tres interessos que m'animen a encetar -lo: les paraules, m'agrada manejar-les, escriure; la cuina, m'agrada menjar i elaborar receptes; i els records, m'agrada pensar en tot el meu passat familiar.

Així gaudiré, per una part, d'explicar i comentar receptes, d'utilitzar paraules de vegades noves i de vegades antigues, que estan a punt de desaparèixer o que només deim a Felanitx o a ca nostra.

Gaudiré també, d' experimentar i comprovar alguns plats familiars i altres de nous per compartir-los i d'explicar sensacions afegides al fet de cuinar i tastar menjues.

I gaudiré, finalment, de fer cas a aquells que ja no hi són, recopilant plats que menjàvem a ca nostra i que ja no menjam o plats que encara cuinam i que conserven la peculiaritat que, com a totes les famílies, els singularitza.

Xocolatera és una bona paraula. Hi coincideixen el meu mal nom familiar i un element gastronòmic. És el malnom de la meva família paterna. El meu repadrí, Antoni Pou, el primer Xocolater, va tornar del servei militar a finals del segle XIX i va obrir una xocolateria a la vila, al carrer Major de Felanitx. No era una xocolateria com ara entenem el terme. Era una casa normal amb un taulell on despatxava la xocolata que ell elaborava a partir del cacau que es feia dur. Mon pare se'n recordava molt bé. Allò era "Bocatto di cardinale", expressió que, en boca seva, significava el màxim plaer gustatiu. Deia que mai no tornà a menjar xocolata tan bona com la que feia el seu padrí.

Vet aquí els meus orígens, la xocolata, que varen iniciar un nom que duraria quatre generacions. Jo en som la quarta i última. Els meus fills, ja no els reconeixen "xocolaters". 
 

I per afegitó és una de les menges dolces que m'agrada més.

Ja em va bé per tots aquests motius batejar el meu blog en femení i amb el nom de Xocolatera.

L'altra qüestió que m'obliga a presentar-me és la meva poca "professionalitat" culinària. No puc donar consells ni lliçons de cap classe, relacionats amb la cuina. No tenc una gran experiència, no he assistit mai a cap curset...

Des de fa molts d'anys, això sí, m'agrada llegir i conèixer receptes. Quan no s'usava ni hi havia Internet, ja comprava una revista mensual "Comer y beber" que trobava molt interessant perquè a més proposava rutes gastronòmiques. Anys després varen proliferar les publicacions de cuina i gastronomia i no en parlem ja des de l'aparició de blogs i pàgines dedicades a aquest tema que m'agrada visitar.

M'ha influït la manera de cuinar de ma mare, interessada sempre per oferir-nos menjars tradicionals combinats amb gusts i experiments nous i per altra part visc acompanyada de gent que agraeix la meva dedicació. Els agrada menjar i tastar.

Per tot això, al mateix temps que n'aprenc,  m'atrevesc, ara que tenc temps, a posar per escrit i a compartir aquesta espècie de curolla amb un objectiu afegit: tenir a mà un recull de receptes que els meus fills puguin consultar en un futur també.

L'única aspiració que hi tenc és entretenir-me i si, de passada, algú el visita,  intercanvia, rectifica  o n'aprofita qualque idea, tot això hi hauré guanyat.

Bon profit!

Enllaços
Articles
Cinema (Xocolata)
Cinema (Cuina i cinema)
Obres literàries