El pa i el pa amb oli

(Recepta: Espàrecs i pa amb oli)

* La paraula pa

Només a l'entrada principal de la paraula pa del DCVB trobam unes 140 formes diferents. 
Em criden l'atenció per diferents motius:

Pa adormit: el que no es deixa tovar en el llibrell, sinó que el pasten i l'arrollen tot seguit (Alcoi)
Pa d'àngels:  pa eixut, sense companatge (Valls)
Pa d'ànsiesel pa petit que els nuvis han de portar i tenir present en l'acte del casament (Palamós)
Pa de bagassa: pa sec i florit, remullat i tornat al forn, amanit amb oli i sal (Tarragona)

*Pa de civadael que es sol fer en èpoques d'escassesa de blat, amb farina de civada. «Oh vila de Felanitx, | mira on ets arribada: | a menjar pa de civada | amb una creueta enmig» (cançó pop. Mallorca).

Pa de Mallorcael que es fa sense sal i amb la pasta més dura que la regular (Barcelona)
Pa mutpa eixut, sense companatge (Empordà)
Pa de ratapa torrat amb oli (Ciutadella); es diu perquè aquesta mena de pa sol emprar-se com a esca per a parar rateres.
Pa d'ullastre: pa negre i rostit, mal de rosegar (Manacor)


* El pa amb oli


El costum de mullar el pa amb oli és molt estès a tota la Mediterània. Juntament a l'expressió pa amb oli de Mallorca existeix el pa amb tomàquet de Catalunya que n'és un derivat.  
La definició que n'ofereix el DCVB deixa ben pal·lesa la modèstia d'aquest menjar i n'apareix una variant que no havia sentit mai: Pa amb oli brut, referit a una llesca de pa torrada fregada amb olives pansides.

El procediment d'una menja tan senzilla ha donat per moltes discussions. Fins i tot se'n fan enquestes i articles.






Comentaris

Entrades populars