Pasta fresca
Tothom ho diu i deu ser ver. Els reis ho saben tot i per això degué ser, perquè saben que m'agrada jugar dins la cuina, que el darrer sis de gener em varen dur una màquina d'elaborar pasta fresca. Va ser una bona sorpresa perquè mai no m'havia despertat curiositat.
Fins avui no l'he estrenada perquè, tot i que som atrevida per envestir a complicacions culinàries que no domín, m'he hagut d'il·lustrar entre les instruccions de l'aparell i alguns vídeos d'elaboració de pasta.
Evidentment ha estat una estrena plena d'entrebancs inevitables i instructius. En tornar-hi ho farem millor però em ve de gust contar aquesta primera vegada.
Ingredients i material:
Una màquina per a fabricar pasta
Uns penjadors especials o improvisats
300 g de farina fluixa
Tres ous
Una cullerada d'oli d'oliva
(La proposició sempre és la mateixa:100 g de farina per un ou. La cullerada d'oli no varia)
Amb aquesta quantitat d'ingredients ens ha sortit pasta per a tres i ens n'ha sobrat.
Procediment:
Mesclam la farina, els ous i l'oli i feim una pasta que queda un poc elàstica. En feim una bolla i l'embolicam amb plàstic. La reservam una hora a la gelera.
Preparam la màquina.
La tasca consisteix a fer plaques més o menys rectangulars i aprimar-les fins al punt desitjat per després fer les tallarines.
És molt important no oblidar-nos d'enfarinolar la placa de pasta cada vegada que la passam per la màquina. D'altra manera s'aferraria.
Treim la pasta de la gelera i en feim una peça rectangular.
Posam la màquina en la posició més ampla i hi passam dues vegades la peça de pasta.
Estrenyem un punt l'obertura i la tornam passar dues vegades més. Si s'ha allargat molt ja ens convé fer-ne dos o tres trossos.
Col·locam l'aparell en la posició més estreta.
Si volguéssim fer plaques de canalons o de lasanya en passar-la per aquesta posició i amb l'ajuda d'un tallant especial ja hauríem acabat la feina.
Com que ens hem proposat fer tallarines, en aquest moment hi posam també l'accessori per tallar-les.
Ens convé anar alternant la darrera aprimada i la tallada de les tallarines per no acumular tants fulls de pasta i no saber on posar-los.
Preparam uns penjadors, en aquest cas improvisats, en un lloc còmode i amb espai suficient.
Començam l'operació final: aprimam el rectangle i en tallam els fideus.
Tot seguit penjam les tallarines resultants als penjadors.
Continuam amb la resta de plaques fins que acabem la pasta.
Convé que estiguin penjades mitja hora i ja les podem bullir en una bona quantitat d'aigua.
Es couen molt ràpidament. Dos o tres minuts són suficients.
En tornar-hi, a més de mantenir la pasta enfarinolada contínuament, convé que anem tallant les peces a la nostra comoditat i de mida regular per facilitar-nos la tasca i aconseguir que els fideus siguin tots iguals de llargs.
En això, com a mínim hem de millorar.
Ens ha sorprès el bon gust de la pasta. Ho paga fer la feina. Quan ja ho tenguem un poc més per mà en farem més quantitat, la deixarem assecar una estona més i la guardarem congelada en bosses.
En aquesta ocasió l'hem complementada amb una salsa estil carbonara (150 g de bacó fregit, un vermell d'ou remenat amb dues cullerades de formatge en pols i un tassó de nata líquida, un poc de sal i pebre)
Si el que volem és fer lassanya, es tracta d'aprimar les plaques rectangulars i tallar-les de la mida que vulguem.
No necessitam tanta pasta com a les tallarines. També és més fàcil la secada.
El que es complica és la cocció. Igualment han de bullir un minut.
Tot d'una les hem de posar en aigua freda i després planes damunt un drap.
L'elaboració de la lassanya és al gust de cdascú i amb el farciment desitjat.
Ingredients i material:
Una màquina per a fabricar pasta
Uns penjadors especials o improvisats
300 g de farina fluixa
Tres ous
Una cullerada d'oli d'oliva
(La proposició sempre és la mateixa:100 g de farina per un ou. La cullerada d'oli no varia)
Amb aquesta quantitat d'ingredients ens ha sortit pasta per a tres i ens n'ha sobrat.
Procediment:
Mesclam la farina, els ous i l'oli i feim una pasta que queda un poc elàstica. En feim una bolla i l'embolicam amb plàstic. La reservam una hora a la gelera.
Preparam la màquina.
La tasca consisteix a fer plaques més o menys rectangulars i aprimar-les fins al punt desitjat per després fer les tallarines.
És molt important no oblidar-nos d'enfarinolar la placa de pasta cada vegada que la passam per la màquina. D'altra manera s'aferraria.
Treim la pasta de la gelera i en feim una peça rectangular.
Posam la màquina en la posició més ampla i hi passam dues vegades la peça de pasta.
Estrenyem un punt l'obertura i la tornam passar dues vegades més. Si s'ha allargat molt ja ens convé fer-ne dos o tres trossos.
Col·locam l'aparell en la posició més estreta.
Si volguéssim fer plaques de canalons o de lasanya en passar-la per aquesta posició i amb l'ajuda d'un tallant especial ja hauríem acabat la feina.
Com que ens hem proposat fer tallarines, en aquest moment hi posam també l'accessori per tallar-les.
Ens convé anar alternant la darrera aprimada i la tallada de les tallarines per no acumular tants fulls de pasta i no saber on posar-los.
Preparam uns penjadors, en aquest cas improvisats, en un lloc còmode i amb espai suficient.
Començam l'operació final: aprimam el rectangle i en tallam els fideus.
Tot seguit penjam les tallarines resultants als penjadors.
Continuam amb la resta de plaques fins que acabem la pasta.
En això, com a mínim hem de millorar.
Ens ha sorprès el bon gust de la pasta. Ho paga fer la feina. Quan ja ho tenguem un poc més per mà en farem més quantitat, la deixarem assecar una estona més i la guardarem congelada en bosses.
En aquesta ocasió l'hem complementada amb una salsa estil carbonara (150 g de bacó fregit, un vermell d'ou remenat amb dues cullerades de formatge en pols i un tassó de nata líquida, un poc de sal i pebre)
No necessitam tanta pasta com a les tallarines. També és més fàcil la secada.
El que es complica és la cocció. Igualment han de bullir un minut.
Tot d'una les hem de posar en aigua freda i després planes damunt un drap.
L'elaboració de la lassanya és al gust de cdascú i amb el farciment desitjat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada