Fricandó
Enllaços:
ARTICLES (Sobre el fricandó)
Feia estona que anava endarrer de trobar i fer una bona recepta de fricandó. N'havia menjat qualque vegada per Catalunya i n'havia improvisat alguna recepta. Aquesta d'avui és una barreja entre consultes d'internet i la recepta de la tieta catalana de la meva amiga Àngels Oliver que ha tengut la generositat de passar-me.
ARTICLES (Sobre el fricandó)
Si té qualque variació és sobretot amb els bolets. Enlloc dels típics moixernons hi hem posat els esclata-sangs que havíem congelat a la tardor. M'ha atret especialment la recepta familiar per un ingredient que no he trobat enlloc més: el vermut.
Ja sabem, però, que l'experiència i el toc personal són mals de reproduir i ens conformarem que s'hi assembli.
Ingredients:
600 g de carn de vedella en filets prims (hem mesclat filet i nou de vedella i n'hem comptat uns 150 g per a cada persona)
200 g d'esclata-sangs
Una ceba
Mig porro
Dues cullerades de tomàtiga capolada
Un pastanagó
100 ml de vi negre
100 ml de vermut vermell
Uns 250 ml de brou de verdura (el teníem congelat d'altres vegades que hem fet puré)
Farina
Sal i pebre
Oli d'oliva
Per a la picada:
Dos alls
Un manadet de julivert
10 g d'ametlles torrades
10 g d'avellanes torrades
Mitja llesca de molla de pa
Procediment:
Començam com sempre preparant tots els ingredients: Capolam, tot a part, la ceba, el porro i la tomàtiga. Pelam i tallam a rodanxes primes el pastanagó.
Salpebram la carn i l'enfarinolam.
Posam l'oli en una pella i, en esser calent, hi fregim lleugerament els filets de vedella. Els reservam dins una cassola on tot s'acabarà de coure.
En el mateix oli sofregim la ceba, tot seguit el porro i el pastanagó. Passats uns minuts hi afegim la tomàtiga, ho remenam i ho salpebram.
Quan és cuit, el posam dins la cassola amb la carn i en aquest moment hi abocam el vi i el vermut.
En haver-se reduït un poc hi afegim el brou lentament perquè no resulti massa líquid. Ha de coure uns 20 minuts.
Mentre esperam preparam els bolets i la picada.
Com que tenim els esclata-sangs mig sofregits i congelats des de la tardor, només cal que es descongelin.
Preparam la picada, en aquest cas amb la picadora: molla de pa, ametlles, avellanes, alls, julivert i un poc de suc de la cocció.
Passat el temps incorporam els esclata-sangs i la picada a la cassola i ho sacsam un poc. Esperam deu minuts més i ja apagam el foc.
El fricandó ha de reposar una bona estona abans de menjar-ne per tant convé fer-lo prest o fins i tot el dia anterior si, en esser fred, el reservam a la gelera.
No sé si és el vermut, la picada, els filets o tot plegat que han fet un guisat amb un gust molt diferent de tots els que coneixíem i per descomptat molt bo.
Ja sabem, però, que l'experiència i el toc personal són mals de reproduir i ens conformarem que s'hi assembli.
Ingredients:
600 g de carn de vedella en filets prims (hem mesclat filet i nou de vedella i n'hem comptat uns 150 g per a cada persona)
200 g d'esclata-sangs
Una ceba
Mig porro
Dues cullerades de tomàtiga capolada
Un pastanagó
100 ml de vi negre
100 ml de vermut vermell
Uns 250 ml de brou de verdura (el teníem congelat d'altres vegades que hem fet puré)
Farina
Sal i pebre
Oli d'oliva
Per a la picada:
Dos alls
Un manadet de julivert
10 g d'ametlles torrades
10 g d'avellanes torrades
Mitja llesca de molla de pa
Procediment:
Començam com sempre preparant tots els ingredients: Capolam, tot a part, la ceba, el porro i la tomàtiga. Pelam i tallam a rodanxes primes el pastanagó.
Salpebram la carn i l'enfarinolam.
Posam l'oli en una pella i, en esser calent, hi fregim lleugerament els filets de vedella. Els reservam dins una cassola on tot s'acabarà de coure.
En el mateix oli sofregim la ceba, tot seguit el porro i el pastanagó. Passats uns minuts hi afegim la tomàtiga, ho remenam i ho salpebram.
Quan és cuit, el posam dins la cassola amb la carn i en aquest moment hi abocam el vi i el vermut.
En haver-se reduït un poc hi afegim el brou lentament perquè no resulti massa líquid. Ha de coure uns 20 minuts.
Mentre esperam preparam els bolets i la picada.
Com que tenim els esclata-sangs mig sofregits i congelats des de la tardor, només cal que es descongelin.
Preparam la picada, en aquest cas amb la picadora: molla de pa, ametlles, avellanes, alls, julivert i un poc de suc de la cocció.
Passat el temps incorporam els esclata-sangs i la picada a la cassola i ho sacsam un poc. Esperam deu minuts més i ja apagam el foc.
El fricandó ha de reposar una bona estona abans de menjar-ne per tant convé fer-lo prest o fins i tot el dia anterior si, en esser fred, el reservam a la gelera.
No sé si és el vermut, la picada, els filets o tot plegat que han fet un guisat amb un gust molt diferent de tots els que coneixíem i per descomptat molt bo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada