Poemes sobre l'arbocer
* Poema de Guillem Cabrer
Em fa especialment gràcia transcriure aquest poema de Guillem Cabrer. Amic d'amics, vàrem coincidir en alguna ocasió i gairebé me n'havia oblidat.
Em fa especialment gràcia transcriure aquest poema de Guillem Cabrer. Amic d'amics, vàrem coincidir en alguna ocasió i gairebé me n'havia oblidat.
Tombat vora el
safareig
dosser tenc amb l’alzinar
i mir el bell jovençà
com
qui juga a veig no veig;
prou m’incita el remoreig
de l’aigua
que escup bromera,
quan a frec d’una arbocera
-suant la carn
de l’apetència-,
he vessat amb violència
la llavor de
l’estimera.
 |
| Imatge d'internet |
Guillem Cabrer i Borràs
(Palma, Mallorca, 28
abril 1944 – 1 juliol 1990)
* Poema de Josep Mèlich
Bec glops de vent de pi,
jac
damunt d'un jaç d'agulles
que em fiblen sense ira...
Sota el
single,
entre els brucs
i els arbocers
Saps?
M'he semblat
feliç...
Josep Mèlich i Garcia
(L'Argentera, Baix Camp,
1946)
Ambdós poemes me'ls he trobat en aquest blog dedicat als arbres:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada