Brou de pollastre














No és gaire atractiu el títol ni gaire original la recepta i en canvi em fa ganes compartir- la  perquè conté un ingredient que la fa peculiar.
És així com tota la vida -la de ma mare i la meva- hem fet el brou  per fer  sopa i per menjar-nos   la carn bullida amb les verdures  com a darreria. Un ingredient el fa diferent del de la resta de cases de Felanitx i de Mallorca: el blat de les índies. 

Així  el va aprendre a fer la meva padrina Alosa a l'Havana i a Haití.
Ella es va casar per poders amb el meu padrí que ja era a Cuba i va iniciar la seva vida de casada i per tant de mestressa de casa i de cuina en aquella illa caribenya. Hi varen viure 10 anys, del 1921 al 1931, primer a Cuba i després a Haití. 
D'aquella estada me n'han arribat moltes històries, moltes fotos i algunes maneres de menjar. Des de sempre ens ha agradat mesclar dolç i salat  i consumir aliments que ara ja són més freqüents però que durant la meva infantesa i adolescència no ho eren tant.
Un d'aquests ingredients és el blat  de les índies o blat de moro.
Quan encara no n'hi havia en forma de   torrat,  de crispetes ni, per descomptat d'espigues congelades, cuites o enllaunat per al consum humà,  a ca nostra ja en menjàvem amb el bullit. Tots menys mon pare. A ell li agradava molt el brou , però  l'espiga, el"maís", no el volia ni tastar. Deia que era menjar de gallines.

Com que no en podíem comprar a cap botiga  ma mare i jo ens aturàvem de vegades per la carretera i en "robàvem" algunes espigues. Si vèiem l'amo li demanàvem permís i li'n volíem comprar. Gairebé mai no ho volia.
Perquè fos bo i a punt de tendre, ma mare que n'era una experta, cercava les panotxes o espigues que tenien ja tots els grans bens fets però el filaments que en sortien havien de ser rossos, no massa secs ni marrons perquè aleshores els grans ja eren vells i per tant mals de menjar.
Més endavant va començar a haver-n'hi en alguna botiga especial de Ciutat. 
El fèiem servir  per fer brou amb la carn i les altres verdures i després ens el menjàvem trempat amb la resta d'ingredients.

Un altre tema a tenir en compte és la qualitat del blat de les índies. Abans era un cereal amb totes les garanties  però ara ja coneixem les modificacions genètiques que hi han practicat i és contínuament qüestionat (per transgènic) com a perjudicial per a la salut.

Per sort i a través d'una amiga he conegut una empresa de producció agrícola que conrea blat de les índies sense modificacions i això ha permès que continuem gaudint del brou familiar.

Ingredients:



Mig pollastre de foravila, sense pell i en quatre trossos.
(S'hi poden posar altres tipus de carn: colom, porc, bou... )
Dues espigues de blat de les índies
Un manat de porros
Una ceba
Una tomàtiga
Sis pastanagons
Un nap (prescindible)
Dos litres d'aigua
Sal

Procediment:

Netejam la carn amb aigua freda.
Pelam i rentam els pastanagons i el nap, els porros i la ceba.
Rentam la tomàtiga i la xapam. En treim les llavors.
Preparam les espigues. Els llevam les fulles que les envolten i en treim amb esment els filaments. Les rentam i en feim tres o quatre trossos de cada una segons la mida. 




Posam l'aigua al foc. La salam a bastament i hi incorporam tots els ingredients. Esperam que bulli l'escumam. Tapam l'olla. Ha de bullir amb poca força i molt de temps. La carn serà tova i el brou no es reduirà. En el nostre cas, al foc gros d'una placa  d'inducció ha estat dues hores al n. 5.

Quan ja ha refredat un poc separam el brou dels ingredients sòlids. En reservam una bona part per congelar i feim la sopa que volem.





Ens menjam la carn amb les verdures i el blat, acompanyats de mongetes i patates que hem bullit a part.


La variant que introduïm, com tothom, quan es tracta d'un brou de tardor, és l'afegiment de moniatos, col i carxofes a la verdura i  un galtarrot i un peu de porc a la la carn. El fred s'adiu més amb la intensitat del brou i dels ingredients.


Quan fa un poc més d'un any de la publicació d'aquesta entrada hi faig aquest afegit:



Una part de la família ha visitat Perú i ha tengut l'encert de dur-nos un present preciós: unes quantes espigues de blat de moro d'aquell país. Quan les hem obertes hem gaudit de veure un blat tendre i de gra gros com cap. He pensat que ma mare que el va conèixer a les Antilles en devia menjar com aquest.



Una de les espigues ha estat de varietat negre. ens ha sorprès i més quan, en bullir-lo amb la carn ho ha tenyit tot. El gust tant del brou com del blat ha estat igual de bo.



Comentaris

Entrades populars