Els codonys tardorals (Carner) i poema de Miquel Bauçà

(Recepta: Codonyat)

* Poema de Josep CARNER 

Vincent Van Gogh

             

Els codonys tardorals

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,

té una blancor molt gerda en tot el cos diví,

i corre, embriagada de tanta jovenesa,

i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades

per fills i feines, o perquè no n’han tingut,

i amb cara tediosa caminen desmarxades

i són codonys, diries, el fruit més boterut.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,

nosaltres rondinem, esgarriant les passes,

i flagel·lem el dia amb folles amenaces,

saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

(Els fruits saborosos)

* Poema de Miquel Bauçà

Imatge d'internet

És de dia i són les tres:

tocaria ser a Tres Malles

sorprenent els codonyers

o buscant els macabeus

d'aquell cep que s'amagava.

(Les Mirsines, Colònia de vacances)