Formatge tendre fregit i eclata-sangs torrats amb saïm de caldera

El formatge tendre fregit pertany al grup de plats molt poc elaborats, dolços o salats, que em recorden molt mon pare - moniato torrat, tomàtigues seques, patates viudes, carxofes mullades, fideus amb patata, pa i talec torrat...- Ell era molt exigent amb les formes i els gusts i en canvi passava molt de gust amb tots aquests menjars tan senzills que requereixen només una petita elaboració.

El formatge tendre que compràvem fa temps, a Ca na Marca, era molt millor que l'actual. Era d'ovella, fet artesanament i en poques quantitats per qualque possessió que els en proporcionava de tant en tant durant els mesos d'hivern. Aquell formatge tendre s'havia de consumir aviat. Tornava agre.

Actualment en trobam a molts de comerços, elaborat a les fàbriques de Mallorca, amb sal, sense, més o menys  artesà i, encara que no és el mateix d'abans, com quasi tot, ens permet de gaudir-ne en diferents ocasions com a postres amb codonyat o com a plat salat.

En aquesta ocasió ens ha vengut bé combinar-lo amb esclata-sangs i ha estat una ocasió també per emprar un poc del saïm que a Felanitx deim de caldera que ens va regalar un bon amic, campaner, matancer, que l'anomena vermell.

Ingredients: 

Mig quart de peça de formatge tendre amb sal. 

Farina

Oli d'oliva
Esclata-sangs
Sal, pebre bo
Saïm de caldera

Procediment:

(Formatge)

Feim trossos  del formatge. No han de ser massa prims. Es salam un poc. No gaire perquè el formatge ja té un poc de sal.

Posam oli  en una pella i l'encalentim.

Posam farina damunt un paper de cuina i hi enfarinolam cada tros de formatge.

El fregim dins la pella, primer d'un costat i després de l'altre. Ha de quedar cruixent per fora però fluix per dins. Quan, a les voreres, té un color daurat, el treim i el deixam degotar damunt un paper de cuina.

Ja és a punt de servir.

(Esclata-sangs)

Els netejam amb un poc d'aigua, fregant-los amb esment. 
Els deixam eixugar en un paper de cuina i després els col·locam dins un plat.
Els salpebram i, amb una pala o ganivet pla, els untam per la part de damunt amb un poc de saïm de caldera.

Els torram, en aquest cas,  en una torradora a la cuina.

No cal dir que si els esclata-sangs són mallorquins i a més els torram al  foc, el resultat és molt millor.
De totes maneres el fet de posar-hi aquest greix matancer, els ha fet agafar un gustet excepcional.

I si omplim el redol que queda buit al plat amb un tros de llonganissa torrada, llavors ja...

Enllaços:

LLENGUA:  Els esclata-sangs
LLENGUA:  Saïm de caldera
ARTICLES: Sobre els esclata-sangs