Codonyat

El codonyat és un d'aquells menjars que, com les tomàtigues seques, per exemple, i segurament com alguns altres, pertany a la cuina antiga i humil i ha estat reviscolat per la cuina més sofisticada i moderna, incorporant-lo a ensalades i a altres receptes.

A ca nostra és una de les herències de la Tieta Margot. Cada any en feia perquè li regalaven codonys i ens en donava una capsa d'aquelles de llauna per a galletes que guardava com tantes altres coses. 

Ella el feia perfecte  perquè tenia  paciència de fer-lo coure molt de temps sense deixar de remenar-lo i adquiria un color oscur i un gust immillorable.

Fa anys que en feim i mai no surt exactament igual. 

Enguany l'he volgut fer amb menys sucre perquè fos més àcid. En feim poca quantitat i tanmateix el conservam dins la gelera i no es fa malbé. La conseqüència és el color més blanquinós.

Hi ha receptes que fan servir el mateix pes de codony que de sucre, altres per a cada quilo de codony, 750g de sucre. 

En el nostre cas ens agrada que no sigui tan dolç i feim servir com a màxim la segona proporció.

De vegades hi hem posat 500 g de sucre per  cada quilo de codonys i ens ha sortit bé però d'altres, sense saber per què - pot ser la humitat, la maduresa dels codonys... -ha resultat més semblant a la confitura. Així que  per assegurar que quedi una barra compacte i puguem fer-ne trossos amb facilitat n'hi hem acabat posant més.

He notat amb els anys  que també depèn de la quantitat que en feim. Si tenim pocs codonys, per a una barra, no cal posar-hi tant de sucre. Si l'olla és molt plena, en canvi, costa més d'espesseir el codonyat.

Ingredients:

Set o vuit codonys (1'400 Kg de polpa)

Un quilo de sucre /o 700 grams
El suc de mitja llimona (antioxidant,espesseïdor i àcid)

Procediment:

Rentam els codonys, amb un guant si és necessari per llevar-los la pelussa marró.

Els posam a bullir quinze minuts amb aigua que els cobreixi bé, només perquè siguin més bons de pelar.

Els treim i esperam que refredin per poder-los tocar sense cremar-nos.

Els pelam amb  l'ajuda d'un pelador o d'un ganivet i feim trossos petits de la polpa.

La pesam i calculam la quantitat de sucre que necessitam.

Mesclam el codony, el sucre i el suc de llimona i ho reservam tapat a la gelera fins l'endemà.

Arribat el moment, posam la mescla a poc foc en una olla alta per pal·liar els esquitxos. 

Hem d'anar remenant i observant que es redueix el líquid i es cou el codony.

En haver cuit una estona i en calent, a la mateixa olla el passam per la trituradora.

El tornam a posar al foc, al mínim, i l'acabam de coure fins que adquireix una consistència ben espessa i un color més obscur. 

No podem deixar de remenar-lo perquè és molt probable que s'aferri i es cremi.

Quan ja el veim a punt, apagam el foc i esperam que refredi uns minuts.

Preparam una capsa o carmanyola més alta o dues de baixes i hi col·locam paper sulfurat.
Ja hi podem abocar el codonyat  amb l'ajuda d'una espàtula que ens servirà, a més, per aplanar-lo. Esperam que refredi del tot. El tapam amb el paper i la tapadora i el reservam a la gelera. Hi pot estar un parell de mesos.

També el podem provar el mateix dia, i així ho hem fet, per comprovar que té la textura i el gust desitjats.

Ens agrada especialment com a aperitiu damunt una llesqueta de pa amb un tros de formatge de cabra i una anxova, com a aperitiu.

Amb codonyat molt més dolç, d'un altre any

És molt bo, com a postres, amb un tros de formatge tendre.

També en posam a ensalades que es troben en aquest blog (Ensalada de tardor, Ensalada amb formatge i bacó fumat...)que duen formatge o qualque altre ingredient fort de gust amb el qual la dolçor resulta atractiva.

Enllaços:
OBRES LITERÀRIES - (Els codonys tardorals. Carner / Poema de Miquel Bauçà)

VARIACIÓ:

És una preparació més senzilla i menys delicada de coure, menys dolça i tant o més bona.

Quan ja tenim els codonys pelats els trossejam en trossos irregulars o en forma de grells.

Els posam en una casola amb un poc menys de la meitat del sucre que de fruita (500 grams de trossos de codony, 200 grams de sucre), una cullerada de mel, el suc de mitja llimona i un poc d'aigua. 

Els feim coure uns quinze o vint minuts fins que el codony és fluix i esperam que s'hagi espessit el confitat.

Els deixam refredar, els col·locam en un recipient tapat  i els reservam a la gelera.

M'agrada molt tot sol però amb un tros de formatge curat, acompanyat o no d'una galeta, resulta una combinació molt bona.    

Si el menjam amb formatge tendre- per a mi la millor manera- podem cobrir-lo amb un raig del suc confitat  que  conservam juntament amb el codony i ho acabam d'arrodonir.