Rosbif

Tenc dubtes d'anomenar rosbif aquesta recepta. En primer lloc no és original, és una barreja d'algunes altres , de les quals he triat els ingredients que m'atreien. Per altra banda én una versió en petit de la carn de vedella al forn, que els anglesos anomenen roast beef.

Realment, pel que he pogut trobar, no hi ha una sola carn indicada per realitzar aquest plat. Ha de ser vedella, sense greix, gustosa i tendra una vegada cuita. Evidentment pot ser filet, llom ... normalment peces grosses.

Com que l'objectiu del nostre rosbif no és constituir un dinar o un sopar sinó servir de farciment  per a un entrepà o  complementar una ensalada, he provat de fer-ne qualque vegada amb una punta de la part de la vedella o bou que s'anomena nou (el maluc) i realment ha sortit molt bona.

A partir d'aquí ja n'he fet moltes de vegades amb peces petites, que em permeten algunes variacions que faciliten el plat i en redueixen el temps de cocció.

L'elaboració és molt fàcil.

Ingredients:

Una punta d'uns 25 cm de nou de vedella

Una punta d'uns 20 cm de filet de vedella

(Jo compr aquesta carn quan la veig a la carnisseria, que venen a preu de bistec perquè no se'n poden fer talls grossos. La congel i quan ens ve de gust la cuinam)

Un tassonet de vi negre

Mig tassonet de vi de Porto

Mig tassonet de brandi

Mig tassonet d'oli

Una culleradeta de cafè de mostassa

Dos alls pelats

Herbes provençals

Pebre bo picat gros

sal

(Si es volgués fer una peça grossa, simplement les mesures haurien de ser amb un tassó normal i 2 culleradetes)

Procediment:

Encenem el forn mentre preparam la carn.

Com que els trossos de carn no són gruixats no cal fermar-los Però ho podem fer (1r estalvi de feina)

Els col·locam dins una rostidora no gaire grossa i els salpebram.

Els cobrim amb herbes provençals, procurant que s'aferrin per tota la carn.

Posam el vi, el brandi, el Porto i l'oli dins la rostidora.

Hi tallam en dos trossos els dos alls.

Posam un poc del suc dins el tassonet que hem utilitzat com a mesura i hi mesclam la mostassa. Ho afegim a la rostidora.

Posam la carn al forn a més de 200 º uns 5 minuts. D'aquesta manera suplim el fet de marcar la carn en una pella amb oli abans d'enfornar-la. (2n estalvi de feina, neteja i calories) Després baixam la potència a 125º.

Quan fa 10 minuts que cou giram la carn. En fer-ne 20 ja podem comprovar si és a punt. 

Jo utilitz un termòmetre que introduesc a la part més gruixada de la carn. En arribar als 60º ja és cuita. Pot estar-hi entre 20 i 30 minuts perquè els trossos són petits. No gaire més. (3r estalvi de temps)

Treim la rostidora i deixam la carn en un plat perquè comenci a refredar. 

Mentres tant, colam el suc que ja ha minvat dins un perol i el posam a reduir al foc. Quan ho ha fet i s'ha espesseït un poc el podem deixar refredar.

La millor manera per servir-lo bé, és deixar la carn tapada amb una paper d'alumini a la gelera i l'endemà fer-ne els talls. Resulta més fàcil fer-los fins.

Naturalment es pot menjar de moltes maneres, amb puré de patata, patates fregides, verdures...

La nostra preferència és com a base d'un entrepà:

Untam el pa (panet, baguette, llonguet...) amb un poc de mantega. Hi col·locan una bona ració de carn, hi posam per damunt una bona cullerada de suc, perquè el pa se n'impregni, cobrim la carn amb ensalada variada, al gust, i ho tapam amb la resta de pa. És ...mel.

Resulta una bona opció per a un bufet, per combinar amb embotits, formatges i pans diferents. Es podria fer amb antelació i no s'hauria d'encalentir; fins i tot es podria congelar. No cal dir que s'hauria de congelar sencer i fer els talls a mitja descogelació. Resultarien finíssims. Els serviríem en una palangana. 

Cobriríem la base amb part del suc. Damunt, hi posaríem els talls de carn que n'agafarien el gust. A part, en una salsera la resta de salsa serviria per si se'n vol afegir.

Enllaços:

Obres literàries-Narrativa (el rosbif)