Coca d'albercoc

d’abril 05, 2016

Coca d'albercoc

De vegades, moltes, explicar una recepta no significa només compartir un procediment, més o menys apreciat, més o menys original. Com en aquest cas, de vegades és retre un petit homenatge a una persona que no hi és i amb qui havíem compartit, entre altres coses la curolla de xerrar de cuina i de menjar.

Aquesta coca d'albercoc no pretén provar-se amb la coca tovada que té moltes qualitats, més presència i també més elaboració. Però era la recepta que, per fàcil i segura, feia moltes vegades a l'estiu i, amb albercocs congelats a l'hivern, amb una o altra variació, l'amiga Antònia Monserrat. Precisament em va interessar que me la digués el darrer estiu que va viure. Només la vaig poder fer una vegada mentre ella encara hi era. Vagi per ella aquest record.

Coca feta per N'Antònia Monserrat

L'anomenava la coca del 15.

Ingredients:

15 cullerades de farina (ni molt plenes ni rases)

15 cullerades d'oli (ben rases)

15 cullerades de sucre (rases)

1 sobre de canari

Un poc de conyac (opcional)

4 ous

Una dotzena d'albercocs (LLENGUA) o d'una altra fruita semblant (melicotó, prunes..)

2 cullerades de sucre a part

Procediment:

Preparam els ingredients.

Forram amb paper de forn un motlle no gaire alt, de 20cm per 35cm, per exemple.

Posam les 4 cullerades de sucre damunt els albercocs xapats i sense pinyol.

Pujam els blancs d'ou, ben consistents, amb la batedora de varetes.

Amb la mateixa batedora, mesclam els vermells amb el cucre.

Hi afegim, mentre continuam batent, la farina, l'oli, el canari i el conyac si n'hi posam. Jo no n'hi pos.

Finalment hi afegim els blancs pujats i ho barrejam tot.

És una pasta un poc clara.

Abocam la pasta dins el moltlle i per damunt col·locam els albercocs, espessos.

En aquesta ocasió, és una coca d'aprofitament d'albercocs i de prunes de frare llarg, congelats. Per això el color no és com a l'estiu, però una vegada cuita és gust és igual de bo, en tot cas un poc més àcid, que ja ens va bé.

Posam la coca al forn mitjà (160 º/170º) i esperam que sigui cuita, entre tres quarts i una horeta.

És convenient que comprovem que és cuita, perquè encara que ho pareix aviat, la part de davall es torba a coure.

Quan ja ho és, la treim i la deixam refredar. Si la volem deixar sense girar, és molt fàcil de treure el paper de davall.

Si la feim a principi de l'estiu, durant la temporada d'albercocs, és molt bona quan ja ha estat unes hores a la gelera.

I si decidim, perquè som pocs i no volem que en quedi, fer la meitat de la recepta (7 cullerades d'oli, de farina i de sucre, dos ous i mig sobre de canari) hi hem de posar els mateixos albercocs i el motlle igual de gros. El resultat és sorprenentment bo, melós, humit i refrescant. Una altra classe de coca.