Bacallà

 (Recepta:Bacallà amb salsa de tomàtiga...)

Imatge DCVB

Segons el DCVB, l'origen de la paraula és incert. Una teoria diu que ve de l'holandès bakeljaw, però sembla que els holandesos aprengueren el nom dels bascos (bakaiʎao), encara que també podria venir del gascó cabilhau, derivat de cap, segons opinió de Corominas.

Les llengües que ens envolten usen els següents termes per referir-s'hi:

Anglès: cod

Basc: bakailaoa 

Castellà: bacalao 

Francès: morue

Gallec: bacallau

Italià: merluzzo

Occità: bacallà
 

A la Llengua catalana trobam la paraula bacallà referida en sentit figutat a altres conceptes:

• Persona molt magra i seca

• Amb el verb tallar: 

-Un tall de bacallà: una part de benefici en un negoci.

-Tallar el bacallà: obrar amb completa llibertat d'acció i amb autoritat independent

M'han cridat l'atenció les diferents accepcions de la paraula bacallà referides a una tela , per la forma o per la textura. A Mallorca, jo almenys, no  he sentit mai usar el terme amb aquest sentit:

Imatge d'Internet

• Estel o miloca, a Tarragona.
• Peça de roba triangular o trapezoidal que penja a cada banda dels hàbits corals dels canonges i beneficiats, a Ciutadella. 
• Drap blanc que posen penjat davant l'altar major, el dimecres de cendra o diumenge de passió, per tapar l'altar durant certes cerimònies (Vic, Palafrugell, Segarra, Pla d'Urgell). 
• Peça de roba que està acartonada per haver estat massa temps estesa al sol, a Llofriu.