El bacallà (II)

 (Recepta:Bacallà amb salsa de tomàtiga...)

A una rondalla de Barcelona s'explica, com  un acudit, l'origen de la paraula bacallà. Recordem que en el parlar dels barcelonins no es distingeix la v de la b.
 
*De què li ve, al bacallà, el nom que té

Un dia el bacallà es passejava mar amunt i mar avall manant i disposant com si fos amo i senyor. L’entonament del bacallà va displaure als peixos i acudiren a llur sobirà. El rei cridà al bacallà i li digué imperiosament: "Tu, calla". I des d'aleshores "va callar" i mai més no ha dit res. D’ací deriva el seu nom i el qualificatiu de "tall mut" amb que humorísticament és designat.

Rondalla contada per Maria dels Trossos, de Barcelona (1918)

Joan Amades a la seva obra "Folklore de Catalunya, rondallística", Editorial Selecta, 1950.

(marenostrum.org › bibliotecadelmar › cuentos_ideas)