Tombet




Tombet 



Si el blog hagués de ser una contribució a millorar i conèixer els procediments del fet de cuinar, moltes de receptes no hi tendrien lloc. Com que el que és principalment  és un dietari o un setmanari de la cuina de ca nostra, original o no, novedós o tradicional,  no hi podem trobar a faltar el tombet. Gairebé tothom que conec el fa per l'estil: amb més o menys salsa, amb la tomàtiga i el pebre plegats, sol, amb peix, amb carn...
És un plat laboriosíssim que amb les fregidores s'ha simplificat un poc. 
El feim amb una pella grossa amb molt d'oli però així i tot hem de menester molt de temps per fer-ne. Només de tallar tots els ingredients, segons la quantitat, n'hi ha per ben bé una hora.
Si frissam o no tenim temps no hem de fer tombet.



Ingredients:

Quatre patates bones per fregir (de S'Horta de Felanitx)
Quatre albergínies
Dos carabassons (no són a la recepta tradicional)
Quatre pebres vermells bons per fregir (prims)
1/2 litre de tomàtiga capolada
Sis alls
Dues fulles de llorer
Sal
Oli d'oliva

Procediment:

Invertim una bona estona netejant, pelant i tallant els ingredients.
En el meu cas pelam tant les albergínies com els carabassons i les patates. De vegades els pelam en part perquè en quedi un poc. En feim rodanxes i les salam. Posam les albergínies dins un colador perquè vagin  amollant aigua. Després les passarem d'aigua clara i les eixugarem. 
He de dir que darrerament botam el pas de les albergínies amb aigua i sal. Actualment no són tan amargues i no cal.
Tallam els pebres  i els col·locam en una pella amb poc oli juntament amb quatre alls. Els salam. Han de coure a poc foc.
En una cassola feim la salsa de tomàtiga amb els altres dos alls, el llorer i un poc d'oli.
En una tercera  fregidora posam molt d'oli i començam a fregir primer la patata, després el carabassó i finalment l'albergínia. Els anirem salant mentre es fregeixen, excepte l'albergínia que ja és salada. Cada vegada que treim un ingredient fregit el feim degotar en un paper de cuina que anam canviant. 




Col·locam per capes dins un recipient, amb voreres i adequat per treure a taula, tots els ingredients segons l'ordre en què els hem fregit.
Si fos un tombet per a peix o per a carn, seria en aquest punt que hi posaríem els talls també fregits. No és el nostre cas.


Ens queden la salsa i els pebres. Quan els pebres són gairebé cuits els treim i els colam perquè perdin la major part de l'oli que guardam perquè és molt bo per fregir-hi la carn o el peix.


En la mateixa pella sense oli hi ajuntam els pebres i la salsa de tomàtiga i s'acaben de coure plegats.



Ja hem dit que en aquesta ocasió es tracta d'un tombet sol, sense carn ni peix. No vol dir, però, que no pugui acompanyar dos bons ous fregits.



En altres ocasions el feim per acompanyar peix (rajada, mussola, lluç, serrans, peixó...). En aquest cas no hi posam carabassó ni tanta salsa.



Enllaços:
ARTICLES (Sobre el tombet. Andreu Manresa)
LLENGUA (Tombet/tumbet))
LLENGUA (Peixó)
CURIOSITATS (Sobre el tombet) 

Comentaris

Entrades populars