Presagi de primavera
El fet d'elaborar aquesta recepta, quan just just comença el temps de les maduixes, en un clima que enguany ha estat especialment hivernenc, m'ha fet recordar dos poemes: Hivernenca de Miquel Ferrà i Llebeig de Marià Villangómez que són presagi i desig de primavera.
Hivernenca
Gener és vingut; la nit reposa,
glacial, damunt el sementer.
La flor primera s'és desclosa
al cim més alt d'un ametler.
Ha obert son ull la flor veïna...
L'hivern regnava en la foscor;
callava l'aigua crestallina,
glaçada al fons del regueró.
Queia la neu, dispersa i clara,
sobre el dormit ametlerar.
Les flors s'han dit: "No és temps encara
i s'han tornades a acopar.
(A mig camí, Miquel Ferrà)
----------------------
Llebeig
Illa també, entre asprors de la hivernada,
aquesta tarda de llum fina. Un vol
la solca de llebeig, tendre oratjol,
com un llebrer, per joc, blanors de prada.
Enmig dels freds s'ajeu qualque vegada,
damunt el goig d'aquesta terra, un sol
quasi de primavera, on es dissol,
densa de mar i bosc, tèbia alenada.
Imprecís, un presagi d'abril sura
de la serra als sembrats i ens assegura
que tot serà, d'ara endavant, més bell.
Que si de sobte, entre el llebeig, ve l'ombra
del fred i s'alça un núvol, sense nombre
seran després les flors del temps novell.
(Els dies, Marià Villangómez)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada