Cassola
Cap d'aquestes expressions no correspon al que anomenam cassola a Felanitx. A ca nostra ens ha arribat com un plat d'un temps passat i de la temporada d'esclata-sangs i tords i coloms.
N'he trobat algunes receptes semblants a llibrets antics com el titulat La cuyna mallorquina (1925) (Cassola de carn) o a Cocina selecta mallorquina de Coloma Abrinas (Sopa cassola).
N'he trobat algunes receptes semblants a llibrets antics com el titulat La cuyna mallorquina (1925) (Cassola de carn) o a Cocina selecta mallorquina de Coloma Abrinas (Sopa cassola).
Al DCVB (Diccionari Alcover-Moll), a més de la definició de cassola com a recipient i com a altres objectes ben curiosos que desconeixia (cossiol de sabater, pedra plana, cavitat en el casc d'una bístia, barrina que empren els boters, capell gros, bolet rodonenc, parpella, joc...), es parla de cassola de carn, atribuïda a Mallorca, i amb més o menys els ingredients que hi relacionam actualment.
La nostra recepta és la que feia ma mare, encara que darrerament no contenia tords. En aquesta ocasió, excepcional, però, he tengut l'oportunitat de posar-n'hi un parell.
La nostra recepta és la que feia ma mare, encara que darrerament no contenia tords. En aquesta ocasió, excepcional, però, he tengut l'oportunitat de posar-n'hi un parell.
Ingredients:
(Entre tres i quatre racions)
Dos coloms
Tres tords
300 g de costella baixa
Un botifarró
400g d'esclata-sangs (més o menys)
Dues cebes
Tres tomàtigues de ramellet (o una tomàtiga grossa)
1 cabeça d'alls (si és grossa basta mitja)
Tres patates mitjanceres
Una fulla de llorer
Sal i pebre bo
Oli d'oliva
Aigua (Un litre i un quart)
Sopes (opcionals)
Aquests ingredients són més que suficients per a quatre persones si hi posam sopes. En cas contrari i com a plat únic, serà per a tres persones
Procediment:
Com sempre començam preparant tots els ingredients: trossejam la carn i la salpebram; trossejam i salpebram els esclata-sangs; feim talls rodons del botifarró pelat; capolam la tomàtiga i la ceba; pelam, rentam i tallam les patates en cantons mitjancers; preparam la cabeça d'alls i rentam la fulla de llorer.
Posam oli en una pella, sofregim els esclata-sangs(*) i els reservam a part.
(*) Com que ja no és temps d'esclata-sangs, els teníem mig sofregits i congelats i ens hem botat aquest punt.
Continuam sofregint la carn i la reservam.
Sofregim, ara, la ceba, la tomàtiga i la cabeça d'alls.
Quan és cuit i si trobam que hi ha massa oli, convé treure el sofregit amb una giradora i deixar-lo degotar.
L'abocam, juntament amb la carn, dins la cassola amb l'aigua calenta.
La posam al foc i ha de bullir mitja hora. Comprovam si està be de sal.
Passat aquest temps, hi afegim les patates i tot seguit els esclata-sangs, el botifarró i la fulla de llorer. Ha de bullir mitja hora més.
En servir la cassola, ben calenta, cadascú es posa sopes de pa al fons de plat si en vol.
A ca nostra hi ha varietat de gusts. Jo no n'hi pos.
Aquesta recepta no conté cap complicació ni se n'hi ha d'afegir cap. No és un plat de picades ni d'enriquiment amb altres de verdures o herbes. Segons la nostra opinió té el gust perfecte. He de dir que només en feim una vegada cada any i el trobam tan bo com una caldereta de peix o de marisc a l'estiu.
(Entre tres i quatre racions)
Dos coloms
Tres tords
300 g de costella baixa
Un botifarró
400g d'esclata-sangs (més o menys)
Dues cebes
Tres tomàtigues de ramellet (o una tomàtiga grossa)
1 cabeça d'alls (si és grossa basta mitja)
Tres patates mitjanceres
Una fulla de llorer
Sal i pebre bo
Oli d'oliva
Aigua (Un litre i un quart)
Sopes (opcionals)
Aquests ingredients són més que suficients per a quatre persones si hi posam sopes. En cas contrari i com a plat únic, serà per a tres persones
Procediment:
Com sempre començam preparant tots els ingredients: trossejam la carn i la salpebram; trossejam i salpebram els esclata-sangs; feim talls rodons del botifarró pelat; capolam la tomàtiga i la ceba; pelam, rentam i tallam les patates en cantons mitjancers; preparam la cabeça d'alls i rentam la fulla de llorer.
Posam oli en una pella, sofregim els esclata-sangs(*) i els reservam a part.
(*) Com que ja no és temps d'esclata-sangs, els teníem mig sofregits i congelats i ens hem botat aquest punt.
Continuam sofregint la carn i la reservam.
Sofregim, ara, la ceba, la tomàtiga i la cabeça d'alls.
Quan és cuit i si trobam que hi ha massa oli, convé treure el sofregit amb una giradora i deixar-lo degotar.
L'abocam, juntament amb la carn, dins la cassola amb l'aigua calenta.
La posam al foc i ha de bullir mitja hora. Comprovam si està be de sal.
Passat aquest temps, hi afegim les patates i tot seguit els esclata-sangs, el botifarró i la fulla de llorer. Ha de bullir mitja hora més.
En servir la cassola, ben calenta, cadascú es posa sopes de pa al fons de plat si en vol.
A ca nostra hi ha varietat de gusts. Jo no n'hi pos.
Aquesta recepta no conté cap complicació ni se n'hi ha d'afegir cap. No és un plat de picades ni d'enriquiment amb altres de verdures o herbes. Segons la nostra opinió té el gust perfecte. He de dir que només en feim una vegada cada any i el trobam tan bo com una caldereta de peix o de marisc a l'estiu.
Enllaços:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada