Maduixes amb cava


Quan les maduixes comencen a aparèixer als comerços són un presagi del bon temps i, encara que avui amb fred, ens ha plagut elaborar aquestes postres que han completat i contrastat amb un altre plat precisament ben propi de l'hivern: la cassola.

La recepta l'he trobada a El punt avui / cuina/Recepta de Mercè Navarro

Realment es tracta d'una recepta adequada a temperatures més altes i per això i per falta de qualque ingredient,  hi hem fet alguna modificació.
Evidentment són unes postres d'adults. Equivalen a una copa de xampany.

La recepta original és amb maduixetes. La nostra amb maduixes més grosses, per tant trossejades. 
La recepta original conté xarop de menta. Hi diu molt amb les maduixes però en lloc d'això teníem salsa de magranes. 
L'original es posa al congelador i després es treu una hora abans de consumir-se. En canvi hem tengut les copes a la gelera una hora.

Ingredients:

300 g de maduixes
30 grams de sucre
10 ml de suc de llimona (mitja llimona més o menys)*
10 ml de vinagre de Mòdena
Una ditadeta de pebre bo
25 ml de salsa de magrana 
Dues cullerades més de sucre
Cava suficient per a tres o quatre copes



Procediment:

Netejam les maduixes  i les trossejam.
N'agafam 100 g i juntament amb el suc de llimona i 15 g de sucre, les esclafam amb una forqueta o algun altre picador manual. Ha de quedar un puré gruixat. El reservam.



Posam la resta de maduixes marinades amb el vinagre, el pebre bo  i els altres 15 g de sucre. Les remenam i les reservam mentre acabam la preparació.



Posam les dues cullerades de sucre amb el xarop de magrana (podria ser qualsevol altre ingredient aferradís). El mesclam i hi mullam la boca de cada copa perquè se n'impregni.




Repartim el puré entre les copes, les completam amb els trossos de maduixa marinats i les omplim de cava.




Les deixam a la gelera.

Ha estat una casualitat encertada topar amb aquesta recepta i puc assegurar que no serà la darrera vegada que la feim. En tot cas augmentarem la quantitat de maduixes per copa.

*Cada vegada que en una recepta apareixien quantitats de líquids petites expressades en mililitres intentava trobar-ne un equivalent més pràctic. Les mesures que tenc no s'hi ajustaven fins avui. 



He acudit a pensar que tenia xarops medicinals d'aquests que vénen amb un tassonet mesurador, gairebé sempre substituït per una cullerada i per tant sense estrenar. Ha estat una bona idea i la conservaré. El tassonet conté les mesures de 1, 2, 5, 10, 15, 20...fins a 50 mililitres. D'ara endavant el faré servir sempre que en tengui ocasió.

Enllaços:
OBRES LITERÀRIES: Presagi de primavera (poemes de Ferrà i Villangómez)


Comentaris

Entrades populars