Canelons de carn

En el moment de fer aquests canelons conec, només en teoria,  altres formes de fer-los  segurament millors i sobretot d'acord amb la manera més tradicional al territori català: fets a base d'un rostit previ i amb unes quantitats i varietats de carn que els fan especials, com els de Carme Ruscalleda,  els descrits per Jaume Fàbrega o altres que he vist en alguns receptaris ben atractius. Però aquesta vegada he volgut introduir al Blog els que m'han arribat a través de ma mare i que fa molt de temps que no menjam. 

Ingredients:

36 plaques de canelons 
600 g de carn que distribuïm  més o menys entre:
250 g carn capolada de porc

250 g de carn capolada de pit de pollastre
100 g de carn de vedella

Dues cebes  i dos alls

Dues cullerades rases de farina

200 ml de llet

Mitja copeta de vi negre

Moraduix

Dos ous

sal, pebre i nou moscada

Oli d'oliva  

. 

Per a la beixamel:

Una cullerada de mantega i  una d'oli

Tres cullerades rases de farina  

3/4 de l. de llet

Sal, pebre i nou moscada

Formatge ratllat (segons el gust) en aquest cas, emental

Procediment:

Començam per capolar les cebes i els alls i salpebram la carn capolada.

Dins una pella de base ampla sofregim les cebes i els alls i quan són un poc cuits hi afegim la carn. 

Esperam que sigui cuita i hi afegim la farina. No deixam de remenar-la  perquè no s'aferri ni es cremi. Hi abocam a poc a poc la llet. No ha de resultar una pasta clara, per tant és millor haver-n'hi d'afegir, cosa que es pot fer en qualsevol moment. Hi posam la nou moscada, el moraduix i el glopet de vi. 
L' acabam de coure i esperam que sigui espessa. La llevam del foc i la reservam.

Mentrestant preparam la beixamel.

Posam en una pella de menys diàmetre i més alta, la mantega i l'oli. Hi tiram la farina que torrarem un poc. Després hi afegim la llet en un parell de tongades. S'anirà mesclant amb la farina i no farà grums. Fins i tot podem afegir-hi la llet apartant cada vegada la salsa del foc i aixi n'és més segura la textura fina. La remenam contínuament amb unes varetes. La salpebram i hi posam un poc de nou moscada.

En esser un poc espessa ja és cuita. Ha de ser líquida perquè ha d'ajudar a coure els canelons que no han de resultar secs. 

És el moment d'afegir els dos ous, blanc i vermell, al farciment. El remenam i comprovam que està bé de sal. Col·locam aquesta pasta en un tassó de la trituradora i la trituram.

Ja podem farcir les plaques. 

La pasta pot ser de moltes maneres: feta a casa, comprada  ja precuita, seca....

En aquest cas es tractava de plaques que hem posat durant 25 minuts en aigua calenta i després les hem col·locades damunt la pedra, feta ben neta abans, a punt de farcir-les.

Encenem el forn, amb el foc de dalt i de baix a 180 graus.

Farcim les plaques i les anam col·locant dins dues rostidores prèviament cobertes amb salsa beixamel.

Escampam la resta de la salsa per damunt els canalons i el formatge ratllat. 

Els posam al forn; hi han d'estar uns 20 minuts. Els darrers 6 o 7 minuts s'han de gratinar.

Si ens convé tenir-los fets i encalentir-los abans de dinar, hem d'haver guardat un poc de beixamel que hi afegirem abans d'encalentir-los perquè no siguin secs.

La recepta és per a 36 canelons. Segons la mida dels canelons pot sobrar un poc de farciment que podem congelar i que pot formar part d'una lassanya combinada amb verdura per a un altre dia.

Fer canelons no pareix recomanable a finals de juny però ens ha vengut de gust menjar-ne i els hem convertit en canelons d'estiu acompanyant-los d'un bon trempó.

Enllaços:
ARTICLES (Sobre els canelons)
CURIOSITATS (Sobre la beixamel)