Brou

(Recepta: Arròs de peix)

 

*Brou /Caldo

La normativa no sempre sembla encertada. M'ho fa dir aquesta paraula. 

Al DIEC hi apareix caldo, d'origen castellà, considerada tan correcta com brou, procedent del germànic brod i usada des del segle XIII.

Segons el DCVB caldo és molt usada a Catalunya, a València i de cada vegada més a Mallorca.

No hi estic gaire d'acord respecte a Mallorca. No ho sent a dir mai a cap mallorquí catalanoparlant, de poble com a mínim.

Pens que va ser una decisió equivocada la inclusió del terme caldo,  al diccionari normatiu. Record que hi va haver polèmica en aquell moment. És ver que quan una paraula és tan usada se li ha de dedicar una reflexió i de vegades claudicar en favor de l'evolució,  però no crec que sigui el cas de  caldo. També ho era segons molts el mot barco que gràcies a la decisió de no incloure-l'hi, s'ha anat corregint  fins a esdevenir molt coneguda i bastant usada, sobretot en situacions que requereixen una certa formalitat, la paraula vaixell. Això mateix hauria pogut passsar amb la paraula brou. 

La llengua oral n'és plena d'expressions, frases fetes i refranys que n'avalen l'ús abans generalitzat, encara que més present encara  al català  insular:

(DCVB)

(Diferents maneres d'anomenar el brou)

 Brou bufat: el suc resultant de l'ebullició de les botifarres dins la caldera (Perpinyà, Conflent, Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Pobla de L., Bagà, Víc, Pineda). A Granyena en diuen brou brufat. 

 Brou de pa: líquid resultant de l'ebullició d'aigua amb crostons de pa, que serveix d'aliment als malalts que han estat a dieta (General).

 Brou de rata: aigua on ha estat bullida una rata, i que és recomanada vulgarment contra la incontinència d'orina (Catalunya).

 Brou d'olives: aigua on han bullit olives, que és un bon remei per a les ovelles que han perdut el remuc (Mallorca).

 Brou de trui: l'aigua bruta d'oli, que surt de l'infern del trull i passa a un femer (Eivissa).

 Brou de xenc: brou de carn magra de cama de vaca (Menorca).

 Brou de llàntia: (irònicament) oli dels guisats (Mallorca, Menorca). 

 Brou de cullera: brou que remenen molt mentres cou, i resulta més espès i millor (Mallorca, Menorca).

 Brou de llengua: (irònicament) xerrera, abundor de paraules, verbositat (Catalunya, Menorca)

 (Frases fetes)

Donar es brou: guanyar, vèncer qualcú en el joc, en una lluita, etc. (Mallorca)

No anar de brou: desistir d'una cosa o no voler-hi intervenir per por d'un mal resultat; donar se per vençut (Mallorca)

Estar de brou: anar de berbes, estar per bromejar (Puigcerdà). 

Fer es brou bo a qualcú: ajudar-lo a conseguir son propòsit (Manacor). 

Anar-se'n tot pel brou: despendre's tots els cabals en lluïment i adorns (Fulleda). 

Bufar en es brou: dur esponera, estar en la flor del poder, de la salut o de là riquesa (Mallorca , Menorca).  

Caure-hi, com sa mosca en es brou: esser víctima d'una imprevisió (Mallorca).  

Esser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya: esser ensems inútil i inofensiu (Mallorca).

(Refranys)

Brou de gallina torna la vida (Mallorca)

A qui no vol brou, set escudelles (Mallorca) 

A qui no vol brou, tassa plena (Menorca)  

Gallina vella fa bon brou (Mallorca, Menorca).

Encara hi afegiria, almenys a Felanitx,   la variant del refrany A qui no vol brou, tassa i mitja  i la frase 

Aquí hi ha brou, volent dir que s'hi sospiten conflictes.

Observant les llengües de l'entorn constatam que la majoria estan emparentades amb el mot germànic:  

alemany brühe; anglès broth; basc salda; 

castellà caldo; català brou; francès bouillon; 

gallec  caldo; italià brodo;  occità brou.