Arròs de peix
Tot i el títol que he posat a la recepta, que deu ser el correcte perquè apareix a tot arreu, a ca nostra sempre li hem dir arròs amb peix i no perquè contengui cap part del peix del brou. No sé si devem ser els únics. El que sí ens fa diferents quant a aquest arròs és l'elaboració del brou.
Fins que jo en vaig voler o vaig haver de fer, sempre l'havia fet ma mare, no vaig ser conscient que gairebé ningú que coneixia no el feia igual.
La recepta, contra el que es podria suposar, no és cap originaliat de la casa, cosa freqüent a ca nostra. L'origen es troba a la família del meu "tio" Toni que des de la seva infantesa vivia al Port, just davant el moll dels pescadors. A ca seva sempre l'havien fet així imitant els mariners del port en aquells moments o això és el que ens va transmetre la meva tieta que n'havia après la recepta.
Nosaltres sempre hem tengut la impressió que era molt millor. Encara ara ho pensam.
Ingredients:
Per a 3 litres de brou més o menys:
1k de peix roquer variat (al gust). Hi solem posar escórpores, gallinetes, aranyes, qualque serrà, caproig, rata... Hi ha qui hi posa gerret. Depèn de si l'hem de comprar o és de pesca d'aficionat. També depèn de si volem menjar les popes o no que hi posarem peix més gros o petit.
Un manat de porros
Una ceba
Una tomàtiga
Mig quilo de pastanagó
Dos alls
Un manadet de julivert
Un raig d'oli d'oliva
Sal
Amb aquesta quantitat de brou podem fer arròs de brou per a 8 persones. Nosaltres en congelam la meitat i en tenim per a dues vegades per a 4 persones.
Amb aquesta quantitat de brou podem fer arròs de brou per a 8 persones. Nosaltres en congelam la meitat i en tenim per a dues vegades per a 4 persones.
Per al sofregit:
Una sípia prèviament bullida durant 10 minuts i refredada en la mateixa aigua. (Ja vaig esplicar el perquè de bullir la sípia a una altra recepta -Arròs sec de peix-) La podem tenir congelada d'abans.
Vuit gambes grossetes (o un altre marisc). També se'n pot prescindir.
Una ceba no gaire grossa
Dos alls
Una tomàtiga
Un manadet de julivert
Oli d'oliva, sal i pebre
Per a la picada:
Un all
Un manadet de julivert
Arròs bomba (60 grams per comensal) i un poc de colorant o safrà.
Procediment:
Començam per passar per aigua dolça el peix que ens han netejat a la peixateria i salpebram el marisc.
Preparam tres litres i un quart d'aigua i sal en una olla al foc. Amb la bullida se'n perdrà.
Pelam i netejam la verdura per al brou (porros, ceba, pastanagó, tomàtiga, julivert i all) que podem posar a l'olla amb l'aigua freda. Quan bull hi afegim el peix i un raig d'oli d'oliva. Ha de coure mitja hora. El deixam reposar un poc.
Mentrestant començam el sofregit: capolam la ceba amb l'all i la tomàtiga amb el julivert. Ho reservam.
En una pella amb oli, fregim les gambes lleugerament i les reservam a part.
Dins el mateix oli començan a sofregir la ceba amb l'all i quan és un poc cuita hi afegim la tomàtiga amb el julivert. Ho deixam coure un poc. Ho salpebram.
En aquest moment treim el sofregit i el posam dins el tassó de la trituradora i el capolam ben fi.
El tornam a posar a la pella molt de temps i a poc foc amb la sípia feta a trossets i fins que la tomàtiga sigui ben cuita.
Quan el sofregit és cuit l'abocam dins el brou. Com que és ben capolat no fa cap mica sinó que el brou resulta un poc cremós.
Quan bull, hi tiram l'arròs necessari i les gambes i el safrà o el colorant i ho deixam coure 15 minuts. Hi tiram la picada que hem fet al morter amb l'all i el julivert i esperam que cogui cinc minuts més.
La diferència principal consisteix en el fet que a la majoria de les receptes bullen el peix amb un sofregit que després es cola i per tant no forma part del brou. En el nostre brou bullim el peix sense sofregit però el que feim després en forma part.
Fa un parell d'anys vàrem començar a fer una caldereta de llagosta a l'estiu. En vaig trobar una bona recepta a la família d'una amiga meva dedicada a la pesca d'aquest marisc que a més coincidia amb uns apunts de la meva tieta. Curiosament el procés del brou per a la caldereta és el mateix que el del nostre arròs amb peix. Amb això em vaig quedar més que convençuda que es tractava d'una bona recepta.
De la caldereta, en parlarem un altre dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada