Màxima (d'albergínia)

No sé d'on li deu venir aquest nom. La màxima aspiració quant a preparació d'albergínies? La màxima sensació en menjar-ne?

Realment quan les tastes la sensació és d'un mos molt complet, per no tenir altre ingredient base més que aquesta hortalissa.

És la recepta que vaig descobrir a finals de l'estiu passat quan ja no era el temps millor per elaborar-la. Es tracta d'un plat de la família de Can Pollença, que ha tengut la generositat d'explicar-me na Margalida Rosselló, juntament a alguns altres que provarem de fer un altre dia.

Ingredients:

Quatre albergínies

Farina

200ml d'aigua

Un ou

Oli, sal, pebre

Dues tomàtigues mitjanceres

Un tassó de llet

Dues dolses de bescuit

Procediment:

Pelam les albergínies i en feim tallades rodones no gaire gruixades. Les posam en remull en aigua i sal.

Feim una pasteta amb l'aigua i la farina. Ha de tenir la textura adequada, ni massa clara ni massa espessa, per arrebossar-hi l'albergínia.
Treim les albergínies de l'aigua i les eixugam un poc.

Les arrebossam amb la pasteta i les fregim en una pella fonda amb oli abundant. N'hi posam poques cada vegada. 

En treure-les les deixam degotar en una plat amb paper de cuina. 

A continuació les anam posant en una greixonera de base ampla o en un altre recipient rodó apte per al forn. Les col·locam, sense pressionar-les gens, un poc entrecolcades unes en les altres.

Encenem el forn a 180º. 

Preparam una maionesa amb l'ou i l'oli i un polset de sal. Si hi volem posar all, amb mig en tendrem a bastament. En el nostre cas no n'hi hem posat.

Pelam les tomàtigues, els treim les llavors i les espremem perquè no tenguin gaire suc.

Les introduïm en trossets dins la maionesa i acabam de capolar-la amb el túrmix mateix. Resultarà una maionesa vermellosa i més clara. 

Abocam la llet, amb un poc de sal i de pebre, damunt les albergínies. No les ha de cobrir. En aquest moment convé salpebrar un poc tot el plat.

Les cobrim amb la salsa maionesa.

Picam les dolses sense la part exterior més obscura.

Escampam aquesta picada per tota la greixonera i l'enfornam.

Han de coure una mitja hora. Els darrers cinc minuts podem gratinar-les.

En veure la part superior cuita i el líquid pres ja les podem treure.

És una recepta bona teba i també, gairebé millor, freda, acompanyada d'una ensalada d'enciam senzilla, sense mesclar-hi altres gusts.

Contra el que es podria imaginar, la presència de la maionesa no converteix el plat en embafós, ben al contrari, si no ho saps, no pareix que en tengui.