Illes flotants. Versió ("Flotantes")
Enllaços: CURIOSITATS (Origen de les Illes flotants)
CINEMA (Pel·lícules on apareix el dolç île flottante)
És ben cert que un dels plaers de fer aquest blog és, a més de cuinar i tastar noves receptes, la relació i l'intercanvi que em facilita amb moltes persones. M'agrada molt trobar plats desconeguts per mi i propis d'altres famílies que tenen l'amabilitat i la generositat d'explicar-me. Els agraesc molt que no els tenguin gelosos.
És el cas d'aquest plat dolç que encara que amb un nom relativament modern té una elaboració i uns ingredients tradicionals. El m'ha explicat na Francisca Juan Albons. El feia la seva padrina Francisca, d'es Cau, durant l'estiu i, segons ella, el guardava dins el rebost gran perquè fos més fresquet.
Sempre em ve bé qualsevol dolç que dugui blanc d'ou pujat.
Ingredients:
Un litre de llet
Quatre ous
Una cullerada de sucre per a la llet
Una clovella de llimona
Un tros de banca de canyella
Una cullerada de sucre per al blanc d'ou
Dues cullerades de sucre per als vermells dels ous
Quatre dolses de bescuit
Procediment:
Posam a bullir la llet amb el sucre, la clovella de llimona i un tros de canyella.
Mentrestant separam en dos bols diferents els vermells dels blancs dels ous.
Pujam els blancs fins que siguin ben consistents amb el sucre corresponent.
Col·locam en una palangana les dolses de bescuit.
Quan la llet bull, en treim la pell i la canyella.
Hi posam cullerades de blanc d'ou, com si fossin bunyols, i les deixam coure pels dos costats. Quan veim que s'inflen les giram. Hem d'anar amb compte que la llet no vessi. En veure-les cuites les anam posant damunt el bescuit.
A continuació, mesclam els vermells amb la resta de sucre i els incorporam a poc a poc a la llet sobrant fora del foc.
Ho remenam bé i ho feim coure remenant-ho, com si fos per a una crema. Quan ens agradi la consistència apagam el foc. No ha de ser massa espessa perquè ha d'amarar el bescuit.
Abocam aquesta crema damunt la preparació anterior.
En aquesta ocasió l'hem reservat a la gelera.
Segurament la padrina d'es Cau hi faria puntualitzacions, segurament na Francisca Calça també. la llet devia ser munyida i bullida, els ous frescs i de les seves gallines... De qualsevol manera ha resultat un descobriment molt agradós.
La padrina de na Francisca, no sé si sense saber-ho, ja feia cuina francesa quan encara no s'havia posat tant de moda això de la gastronomia.
A diferents pàgines n'hem trobat versions que fan honor al nom. El blanc d'ou es presenta surant damunt la crema.
En aquesta versió, el bescuit el fa més popular i mallorquí.
CINEMA (Pel·lícules on apareix el dolç île flottante)
És ben cert que un dels plaers de fer aquest blog és, a més de cuinar i tastar noves receptes, la relació i l'intercanvi que em facilita amb moltes persones. M'agrada molt trobar plats desconeguts per mi i propis d'altres famílies que tenen l'amabilitat i la generositat d'explicar-me. Els agraesc molt que no els tenguin gelosos.
És el cas d'aquest plat dolç que encara que amb un nom relativament modern té una elaboració i uns ingredients tradicionals. El m'ha explicat na Francisca Juan Albons. El feia la seva padrina Francisca, d'es Cau, durant l'estiu i, segons ella, el guardava dins el rebost gran perquè fos més fresquet.
Sempre em ve bé qualsevol dolç que dugui blanc d'ou pujat.
Ingredients:
Un litre de llet
Quatre ous
Una cullerada de sucre per a la llet
Una clovella de llimona
Un tros de banca de canyella
Una cullerada de sucre per al blanc d'ou
Dues cullerades de sucre per als vermells dels ous
Quatre dolses de bescuit
Procediment:
Posam a bullir la llet amb el sucre, la clovella de llimona i un tros de canyella.
Mentrestant separam en dos bols diferents els vermells dels blancs dels ous.
Pujam els blancs fins que siguin ben consistents amb el sucre corresponent.
Col·locam en una palangana les dolses de bescuit.
Quan la llet bull, en treim la pell i la canyella.
Hi posam cullerades de blanc d'ou, com si fossin bunyols, i les deixam coure pels dos costats. Quan veim que s'inflen les giram. Hem d'anar amb compte que la llet no vessi. En veure-les cuites les anam posant damunt el bescuit.
A continuació, mesclam els vermells amb la resta de sucre i els incorporam a poc a poc a la llet sobrant fora del foc.
Ho remenam bé i ho feim coure remenant-ho, com si fos per a una crema. Quan ens agradi la consistència apagam el foc. No ha de ser massa espessa perquè ha d'amarar el bescuit.
Abocam aquesta crema damunt la preparació anterior.
En aquesta ocasió l'hem reservat a la gelera.
Segurament la padrina d'es Cau hi faria puntualitzacions, segurament na Francisca Calça també. la llet devia ser munyida i bullida, els ous frescs i de les seves gallines... De qualsevol manera ha resultat un descobriment molt agradós.
La padrina de na Francisca, no sé si sense saber-ho, ja feia cuina francesa quan encara no s'havia posat tant de moda això de la gastronomia.
A diferents pàgines n'hem trobat versions que fan honor al nom. El blanc d'ou es presenta surant damunt la crema.
En aquesta versió, el bescuit el fa més popular i mallorquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada