Pa i talec torrat

És un apunt més que una recepta.

Tothom, a Felanitx almenys, menja pa i talec torrat. Condició, un bon caliu. No pareix que tengui cap secret i, en canvi, no puc deixar de pensar en la parsimònia amb què mon pare el feia. Només li agradava fet seu o a la seva manera i la meva filla i jo no el trobam la meitat de bo si no el feim com ell. Deu ser que hem heretat el seu caràcter capriciós i exigent en segons quines coses minúscules, com aquesta.

Ingredients:

Llesques primes de pa, millor si és del dia anterior (No ha de ser baguet ni panet).

Talec (Es pot substituir per llonganissa)

Un bon caliu

Procediment:

Aprofitam el caliu d'haver torrat carn, quan ja no és tan viu. Posam les llesques de pa damunt la graella. 

Només en torram una cara i la treim del foc.

Untam la cara torrada amb el talec.

Tornam a posar el pa al foc, aquesta vegada  per la banda crua sense talec.

Quan ja té color, la giram i torram finalment la part del talec.

                                

Si només torràssim una vegada la cara en què untam el talec, la part interior resultaria crua i blana. En canvi, d'aquesta manera, en mossegar el pa ens adonam que tot és cruixent. 

Aquesta és la minúscula diferència que a nosaltres ens resulta suficientment important per acabar de gaudir d'un bon pa i talec torrat, amb un tassonet de vi, si pot ser, felanitxer.

Enllaços:

LLENGUA: Talec