Estrigassó

(Recepta: Estrigassons ofegats)   

A Felanitx, és ben sabut per molts de mallorquins i pels mateixos felanitxers, tenim una col·leció de paraules i expressions exclusives.
I és al món de la cuina i aliments que trobam algunes d'aquestes particularitats. La paraula estrigassó n'és un exemple. 

A no ser a estudis precisos i específics de lèxic mallorquí i felanitxer (Joan Veny, Cosme Aguiló) el mot no es troba a cap entrada de diccionari. 

A l'Alcover-Moll (DCVB), a l'entrada de pèsol apareix com a sinònim la paraula estiragassó.

Es veu que l'origen no és gens bo d'esbrinar i juntament a arguments humorístics o populars que la relacionen amb el verb estirar i la paraula francesa garçon, n'apareixen d'altres també incerts.

A l'ALDC (Atles lingüístic del domini català) se n'ofereix com a possible origen la paraula estiregassar (estirar una cosa per fer-la llarga- DIEC)

Explica l'existència de sinònims molt locals algun dels quals està relaciónat amb el nostre:
Guissó (primer guixó) que és el nom d'una altra planta.
Tirabec, pronunciat a molts llocs com estirabec (estira el bec) per la forma allargada del llegum.
Altres són: Xítxero, Bisalto, Arvella, Fesol, Peso.

Encara més,  a Felanitx distingim entre estrigassons (el llegum esbessonat ) i estrigassons de garrova (el llegum quan es  menja sencer -tirabec).

Estrigassons (Imatge d'internet)

Estrigassons de grarrova (Imatge d'internet)

Els únics noms normatius són: pèsol i xítxero.