Cassola de peix




Molts de menjars, diuen, entren pels ulls. Deu ser veritat però en el meu cas, a més, ho fan pel nom.
Aquesta Cassola de peix ho ha fet.
Es tracta de la  recepta n 60 del quadern manuscrit, Art de cuina, que em varen deixar consultar a Can Massutí-Sureda.
Ja n'he parlat en unes altres receptes (Bacallà a la crema, Costelles amb suquet agre).

Tenc en tan bon concepte la recepta anomenada Cassola (de carn) de la meva mare que, en  veure aquest nom acompanyat de la paraula peix, no he dubtat a mirar-la i en conseqüència a cuinar-la. 

No n'havia menjat mai ni n'havia sentit parlar. He comprès bé per què es diu cassola: no és un plat de brou ni de salsa però és de cullera i forqueta com la cassola de carn. 



La recepta

Ingredients:

Un manat de grell
Una ceba 
Un manadet de julivert 
Dos alls
Una cullerada de pinyons
Un pebre tendre
Mitja tassa  de tomàtiga capolada
Unes branquetes de moraduix
Oli d'oliva
Sal i Pebre 
Peix variat (rata, escórpora pàguera..) (*)
Aigua

(* A la recepta original i molt poc explicativa no es concreta el tipus de peix.  Segons el gust i les ganes d'esplugar, podem utilitzar peix amb  espines o sense. Es podria cuinar amb lluç o rap. En aquest cas hem optat, però,per peces grosses de peix de brou. El que crec és que no hi aniria bé peix com el salmó, l'emperador i altres peixos grossos que no fan el brou gaire bo.)

Procediment:

Capolam la ceba, els grells, el julivert, els alls i el moraduix. 
Tallam el pebre en trossos petits. 



Si hi ha alguna peça de peix molt grossa podem tallar-la en dues, com en aquest cas la rata.




Començam sofregint la ceba, els grells, els alls i el julivert. Ho feim per ordre amb un minut de diferència i una remenada entre ingredient i ingredient.



Hi afegim els pinyons, el pebre tendre, la tomàtiga i el moraduix. Continuam el sofregit fins que és ben cuit.



Passam el sofregit a una cassola en què el peix hi pugui caber a la base. No ha de ser massa ampla perquè no hi hem de posar molta aigua.



Hi afegim  aigua freda, en aquest cas uns 750 ml a fi que en cobreixi la major part, sal i pebre. 



Ha de coure fins una mitja hora.
Si el volem girar o moure convé que ho facem com a tard després dels deu primers minuts. D'altra manera es rompria. Durant la cocció convé que únicament sacsem la cassola en lloc de remenar-la.
Al final la deixam tapada durant una estona perquè reposi. 



Hem decidit acompanyar el peix amb patates bullides. 




Segurament en tornarem a fer amb uns altres peixos, per variar. Ens  ha agradat molt. Per això la deixam al blog.

Comentaris

Entrades populars