Llimones confitades

Tenim una llimonera molt irregular. O fa moltes llimones o no en fa cap. Aquesta temporada ha estat prolífica. No són unes llimones mitjanceres, són molt grosses, sense pinyols i més aviat per fer planta o utilitzar en trossos a begudes diverses.

LITERATURA

No puc parlar de llimones sense que em venguin al cap dos poemes que parlen d'aquests cítrics.
Un és el tan conegut de Josep Carner Les llimones casolanes, l'altre és del santanyiner Blai Bonet i que m'agrada especialment Mar adolescent.
Els transcric a continuació. Es troben copiats a moltes antologies a Internet:

Mar adolescent (Entre el coral i l'espiga)

Hort de llimones i gínjols

i bellveures vora el mar.

Nacre verd amb ulls de plata,

mar saliner de setze anys.

Aquest noi, com se revincla

per veure l’horta i el camp!

Canaris de llimonera

volen els seus dits de sal.

-Deixau-me saltar l’arena.

Tallau-me els penyals d’aram,

i els pins d’or que sempre canten,

remulls de llum, inclinats...!

Pensar que mai no has de veure,

donzell ardent de pits blaus,

el plor morat de la vinya

ni el pes gloriós del blat!

Mai! li va dir, i el seu coll

tenia clavells de sang,

i els muscles, obscurs, bromera

de nenúfars grocs i blancs...

Hortolans, deixau la sínia,

portau llimones al mar...!

Les llimones casolanes (Els fruits saborosos)

Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa
damunt el voleiar dels braços i el vestit.
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa
i ja a la cantonada és Licas, el marit.

Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.

Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,

amb una revolada cruel i una amorosa

ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.

Cansada, pren la copa de bella transparència

on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,

i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència

el raig de la llimona, la mel de romaní.

I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.

La llum en el cristall, esparvilladament,

damunt sa cara es mou i l'omple de besades

i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.

LA RECEPTA

Veient les llimones m'ha fet ganes fer-ne unes quantes receptes i he començat per aquesta que pot servir de complement en altres. He fet servir el mateix procediment que per a les Fruita confitada del blog.

Més que llimones resulten pells de llimona però són molt bones.

Ingredients:

Tres llimones grosses

Sis cullerades de sucre ben plenes

Una cullerada de mel

Una cullerada de panses (*)

Dos tassons d'aigua

Tres cullerades de sucre per al final

(* No hi són necessàries. Ajuden a confitar però jo ho he provat de les dues maneres, amb panses i sense i s'han confitat igualment)

Procediment:

Quan hem triat tres bones llimones sense defectes, les rentam bé.

Amb un ganivet apropiat en llevam els extrems, en treim la part blanca central. Feim mitges tallades o rodones.  

Si les feim rodones aguantaran més la forma. Si són mitges tallades queden com a tires. En feim de les dues classes.

En una cassola de base ben ampla les col·locam i hi abocam un tassó d'aigua.  Amb el foc fort en feim una primera bullida. 

Quan ja s'han afluixat un poc, en treim la major part d'aigua i n'hi posam un altre tassó juntament amb la mel i les panses que contribueixen a l'acció de confitar. Només les ha de cobrir lleugerament.

Hi afegim les sis cullerades de sucre i només sacsant la cassola feim que s'hi incorpori.

Esperam que es faci un almívar i que gairebé desaparegui tot el líquid , sense que es cremin.

Preparam una graella i hi anam posant els talls de llimona.  Quan els hi tenim, encara calents o tebis, hi escampam  la resta del sucre i els deixam que refredin del tot. 

Els col·locam en un recipient de vidre amb tapa i els reservam a la gelera per a la propera recepta.

La idea primera era cuinar un ingredient que servís de complement a altres receptes, dolces o salades, però en tastar-ne un tros els hem trobat tan bons sols que amb alguna ajuda ens els hem acabat tots com a postres. 
N'haurem de tornar a fer per acomplir l'objectiu primer.