Sopes seques amb esclata-sangs
Ara que està de moda, més que abans, a tots els mitjans i entre coneguts, la cuina vegetariana; ara que convé menjar pocs greixos animals i que per tot trobam receptes modernes, més o menys sofisticades, que no en contenen; ara haurien d'estar de moda aquestes sopes seques. (Mallorquines és el nom turístic que han popularitzat els restaurants)
Un poc d'oli d'oliva sense abusar, verdura, esclata-sangs i un poc (molt poc en proporció) de pa, constitueixen aquest plat tan bo i pens que un poc menystingut entre els joves.
Hi ha maneres diferents de fer-se i variacions quant a verdura i, encara que el sistema és el mateix, a cada casa hi deu haver la pròpia recepta. Aquesta és la que feia i em va dictar ma mare.
Ingredients:
Una col petita
Mitja coliflor
Un manat d'espinacs
Una ceba
Tres alls tendres
Un pebre verd i mig pebre vermell (congelat de l'estiu)
100 grams d'estrigassons (pèsols) de garrova
Tres carxofes
Un carabassó
Un pastanagó
Sis esclata-sangs
Tres tomàtigues de ramellet
Un manadet de julivert
Una dotzena de sopes de pa
Sal, pebre bo i pebre bord
Oli d'oliva
Procediment:
Dedicam una bona estona a netejar i tallar tos els ingredients: capolam la ceba, els alls, les tomàtigues i els julivert; tallam a la xifonada la col i els espinacs, i a la bresa el pastanagó, el carabassó, els pebres i els estrigassons; feim trossos mitjancers de la coliflor, dels esclata-sangs i de les carxofes.
En una pella grossa posam una quantitat d'oli suficient per sofregir la ceba. No és necessari que n'hi posem gaire. Les verdures amollaran aigua que ajudarà a la cocció. No ha d'acabar sent un plat oliós.
Començam sofregint els esclata-sangs salpebrats i aviat els treim per reservar-los a part.
Continuam sofregint la ceba i els alls. Quan la ceba és un poc cuita hi incorporam tota la verdura amb l'ordre següent i amb un interval d'un minut i una bona remenada entre una i altra: pastanagó, pebre, estrigassons, col i espinacs, carabassó, coliflor, tomàtigues, esclata-sangs, julivert i carxofes.
Cada vegada que hi afegim una verdura hi posam un poc de sal, pebre bo i pebre bord.
Ho deixam coure una estona amb l'aigua que amollen les verdures.
Quan és gairebé cuit hi abocam un poc d'aigua (un tassó - 200 ml) i ho feim coure tapat una estoneta més.
Aquestes imatges que vénen a continuació són d'una altra vegada en què em varen cridar l'atenció els colors que es van incorporant amb cada ingredient fins arribar a l'aspecte final del sofregit: tot un quadre.
Per acabar la recepta, en una greixonera posam una base prima de verdura. La cobrim amb sopes . Hi tornam a posar verdura que les tapi bé. Hi col·locam una altra capa de sopes i ho acabam de tapar amb la tota la verdura que queda.
No han hagut de resultar ni massa seques i massa humides.
Esperam cinc minuts que reposin i s'impregnin bé i ja en podem dinar ( o sopar!).
A ca nostra ens agraden amb rave, olives i tàperes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada