Arengada torrada
Per menjar aquestes arengades han d'agradar els plants salats, les anxoves, les tomàtigues seques...
És el nostre cas.
Durant molts d'anys no n'havíem menjat. Les associàvem a la forta olor, al fum...
Des que les torram dins paper i les esplugam minuciosament, ni fum ni olor desagradable ni gust fort. No és necessari esperar a tenir- ne moltes ganes i es pot repetir en diferents ocasions.
En aquest cas han estat destinades a fer d'aperitiu mentre esperam una torrada. Les hem preparades el dia anterior i les hem conservades a la gelera. Unes hores abans les hem tretes.
Per començar hem d'assegurar que compram arengades de "bon de veres". El mateix venedor, de confiança, ens ha explicat que de vegades es venen arengades fetes amb alatxa o altres peixos de qualitat inferior a la de les sardines que són la matèria primera de les arengades autèntiques.
Per començar hem d'assegurar que compram arengades de "bon de veres". El mateix venedor, de confiança, ens ha explicat que de vegades es venen arengades fetes amb alatxa o altres peixos de qualitat inferior a la de les sardines que són la matèria primera de les arengades autèntiques.
Ingredients:
Quatre arengades
Vuit tomàtigues torrades (congelades torrades des de l'estiu)
Quatre o cinc alls torrats
Un parell de fulles de julivert
Oli, pebre
Procediment:
Embolicam cada arengada en paper de forn (sulfuritzat).
Les col·locam damunt una torradora calenta al foc, sense oli.
Les torram uns quatre minuts de cada banda.
Quan pensam que són cuites les posam dins un plat i dins el mateix paper, amb una forqueta i un ganivet de peix, i amb guants, els treim la pell fregant fàcilment i les butzes, n'esplugam la po(l)pa i en treim les espines i totes les parts obscures que no ens agraden.
(Ens resulta molt més pràctic així que amb un paper de diari i una porta així com mana la tradició i que no em deixa de fer mania. Crec que sentiria olor d'arengada molt de temps en passar.)
Qualcú pot pensar que queda poc peix per menjar. Dos comentaris: una poca quantitat d'arengada té molt de gust; és un peix econòmic, per tant val més comprar-ne un poc més i fer les esplugues grosses. Ens pareix molt millor de gust.
(Ens resulta molt més pràctic així que amb un paper de diari i una porta així com mana la tradició i que no em deixa de fer mania. Crec que sentiria olor d'arengada molt de temps en passar.)
Qualcú pot pensar que queda poc peix per menjar. Dos comentaris: una poca quantitat d'arengada té molt de gust; és un peix econòmic, per tant val més comprar-ne un poc més i fer les esplugues grosses. Ens pareix molt millor de gust.
Posam el peix esplugat i desfet dins un bol.
A part, capolam les tomàtigues torrades i els alls (sense la part interior) i els incorporam a les arengades. Picam el julivert i l'hi afegim.
No és aquesta una menja de dieta, per tant no li hem de privar l'oli, sense passar-nos.
Si ho volem reservar a la gelera fins l'endemà, convé que ho tapem amb paper de plàstic aferrat a la part superior perquè no formi una capa seca.
És una menja antiga i pot ser un aperitiu, com en aquesta ocasió, amb llesques petites de pa que cada comensal se serveix, mentre espera que el dinar sigui cuit.
Com que no en feim gaire més que un pic o dos cada any, quan ho tastam ens sorprèn cada vegada de bo i de fi que ho trobam.
Enllaços:
LLENGUA (Arengada/Arengar/Areng)
ARTICLES (Sobre l'arengada)
Com que no en feim gaire més que un pic o dos cada any, quan ho tastam ens sorprèn cada vegada de bo i de fi que ho trobam.
Enllaços:
LLENGUA (Arengada/Arengar/Areng)
ARTICLES (Sobre l'arengada)
Puc assegurar que varen esser boníssimes, I a mi no m'agradaven...
ResponElimina