Peix al forn

Hi ha multitud de receptes de peix al forn. 

Curiosament aquelles que es fan amb verdures apareixen a la majoria de receptaris i a les cartes dels restaurants amb el nom de "a la mallorquina". 

Voldria evitar aquesta manera turística d'anomenar el plat i des d'aquí reivindicar el nom de peix al forn per a aquesta recepta.

En aquest cas es tracta de llampugues perquè ens trobam a l'època d'aquesta espècie però de la mateixa  manera elaboraríem qualsevol peix un poc gros i sense un excés d'espines (verderols, pàguera...)

He sentit i llegit en alguna ocasió que s'ha de fer servir un peix que sigui fort de la popa i que el lluç no hi és indicat, però jo he utilitzat lluç alguna vegada i no hi he trobat cap inconvenient. Fins i tot trob un avantatge en el fet que  quan el peix és de popa fluixa, com el lluç,  es mescla més fàcilment amb les verdures en el moment de posar-lo a la boca. 

Crec que, en aquests casos es tracta de coure el peix a talls i no sencer per evitar que s'espenyi en fer-ne les racions  de cuit.

Ingredients:

Dues llampugues mitjanceres (una per ració)

Un manat de julivert 

Un manat de bledes o una bossa de bledes tendres ja sense els trònxols
Un manat d'espinacs o una bossa d'espinacs tendres

Un manat de ceba tendra

Una tomàtiga 

Quatre patates parmentine (franceses)

Mitja ceba 

Dos alls

Un grapat de pinyons i un grapat de panses

Sal, pebre, pebre bord

Oli d'oliva

Procediment:

Encenem el forn a 175º

Començam netejant tota la verdura (julivert, bledes, espinacs, ceba tendra, tomàtiga i alls) i tallant-la (a la xifonada si es tracta de les fulles) en trossets petits.
  

 Ja la podem posar mesclada dins un colador gros perquè deixi anar un poc d'aigua. La trempam amb sal, pebre i pebre bord.

Netejam i salpebram els peix sense els caps i les cues que hem reservat per fer uns fideus de llampuga. El deixam a la gelera.

Pelam i tallam les patates en rodanxes primes. 

Pelam, rentam i tallam la mitja ceba  en anelles primes. 

Preparam una rostidora grossa. Cobrim la base amb les anelles de ceba. 

Aquesta ceba té la finalitat d'evitar que la patata s'aferri sense necessitat de posar-hi una base important d'oli. En menjar el peix no la notarem.
Damunt, hi posam les patates, les salpebram i hi posam un primer rajolí d'oli. Enfornam la rostidora.

Preparam una pella grossa . La posam al foc amb un altre rajolí  d'oli. 

Amb un guant expremem tota la verdura i la posam a la pella. Més que fregir-la feim que perdi bona part de l'aigua.

Quan veim que se n'ha reduït el volum ja podem apagar el foc

Treim la rostidora, comprovam que les patates s'han entendrit i les cobrim amb una part de la verdura.

Hi col·locam les llampugues   i ho tapam tot  amb la resta de la verdura. Hi repartim les panses i els pinyons. Per acabar, ho regam tot amb el tercer rajolí d'oli i ho enfornam.

Tenint en compte que ja s'ha fet una part de la cocció (a la pella i al forn) seran sufucients uns trenta-cinc minuts de forn.

Moltes vegades associam olors, gusts, renous... a persones o llocs que han format part del nostre passat. 
Aquest peix al forn em fa pensar en la meva padrina Alosa. És el plat que record haver passat més gust de menjar a ca seva. Segurament hi ha molta diferència (qualitat de les verdures, cocció, temps dedicat, forn, toc personal...) però així i tot com que els records es transformen amb el temps el gust que en pas s'hi assembla.