Bolets d'alzina amb pebres torrats
És cert que la temporada de tardor és molt venerada per poetes, pintors, músics...
 |
| Santiago Rusiñol Carretera de tardor 1888 |
En canvi des del punt de vista de les altres persones la tardor, tot i la seva bellesa, moltes vegades és considerada una estació només trista: acabament de les vacances, de la platja, del sol, del dia llarg...
No ha estat fins que he dedicat un temps especial a la cuina que he observat la tardor com un període especialment ric de possibilitats gastronòmiques. Té l'avantatge que hi ha productes propis de l'estiu, tomàtigues, pebres, albergínies... prou bons encara que podem combinar amb una multitud de fruites (raïm, magranes, codonys, gínjols, arboces, castanyes... ), verdures (col, moniatos, carabasses, carxofes...) i bolets, que només podem trobar abans de l'hivern.
Aquesta recepta, molt senzilla, però bona és, a més, l'excusa per encetar en el blog la presència dels bolets. Me l'ha suggerida, més o menys, un llibre de cuina del manacorí Antoni Tugores.
Acostumada a comprar la majoria dels aliments que cuinam, em ve molt de nou, en aquest cas, assistir a tot el procés des de la collita fins al consum d'un aliment tan especial com aquests bolets : blaves i esclata-sangs d'alzina de Son Reus.
Acostumada a comprar la majoria dels aliments que cuinam, em ve molt de nou, en aquest cas, assistir a tot el procés des de la collita fins al consum d'un aliment tan especial com aquests bolets : blaves i esclata-sangs d'alzina de Son Reus.
La recepta, per tant, comença amb una passejada en què, acompanyada per la madona de l'alzinar de Son Reus, Francisca Nicolau, puc participar en la cercada, trobada i collida d'aquestes varietats on els meus ulls només veuen fullaraca i terra.
Ingredients:
Dos pebres vermells bons per torrar
Un plat de bolets d'alzina variats: blaves i esclata-sangs
Un all
Dues branquetes de julivert
Sal i pebre
Oli d'oliva
 |
| Esclata-sangs d'alzina |
 |
| Blaves |
Procediment:
Encenem el forn a 175º
Netejam els pebres i els preparam per torrar.
Cobrim la palangana del forn amb paper sulfuritzat (de forn) i hi col·locam els pebres. Hi han d'estar uns quaranta minuts.
Els treim i esperam que refredin. Amb l'ajuda de guants els pelam i els deixam degotar sense cap llavor dins un colador.
Netejam amb aigua i amb esment els bolets i en feim trossos no massa petits.
Els salpebram.
 |
| Satisfà el fet de comprovar que són molt sans |
Els salpebram.
Els posam en un wok que permetrà no posar-hi gaire oli i els saltam deu minuts més o menys. No han de resultar massa cuits.
Feim tires primes dels pebres torrats i els trempam un poc amb oli, sal i pebre.
Capolam un all o dos si són petits i els fregim amb un poc d'oli en una pella a part fins que els trossets siguin rossos. Els reservam.
Capolam el julivert i també el reservam.
Capolam un all o dos si són petits i els fregim amb un poc d'oli en una pella a part fins que els trossets siguin rossos. Els reservam.
Capolam el julivert i també el reservam.
Mesclam, en un plat de servir, els bolets amb les tires de pebres torrats. Hi escampam l'all fregit i el julivert. Ho remenam un poc.
És bo com a plat únic per a un sopar, com a picada, damunt una llesca de pa amb oli torrat o com a acompanyament per a una carn torrada, per a una truita o per a un ou fregit.
Enllaços:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada