Literatura sobre la ceba




* La ceba a la poesia

La ceba apareix en sentit literal o figurat a molts de poemes antics i més actuals, més coneguts o no tant.
Hem escollit un poema de Maria Mercè Marçal en què és utilitzat simbòlicment al títol i a l'interior.


Vels de ceba o la dansa secreta 

  

Ran de l'aigüera 

mans de dona despullen 

danses de vels 

de ceba, arrels 

de llum i d'ombra 

presa i desapresa, 
tels de teranyina 
encesa, 
esquinçalls 
de flor d'aram 
secreta. 
  
Mans de dona 
teixeixen 
i desteixeixen 
un desig translúcid 
-ran de l'aigüera- 
mantellina de núvia 
nua i defesa 
de criatura nada 
en l'embolcall 
d'una intacta 
promesa 
  
Mans de dona saben, 
però desisteixen: 
cada dia clouen 
i ceguen i obliden 
-ran de l'aigüera- 
la dansa secreta. 
    
Maria Mercé Marçal. Raó del cos





*Un poema excepcional de Francesc de Borja Moll
En un blog de jaume Mate, president de l'OCB, he trobat una informació que m'ha sorprès i que m'atrevesc a copiar. 
((http://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=213128)

Mateu explica que va trobar una publicació restringida amb alguns poemes-gloses de Francesc de Borja Moll destinats al amics quan va donar per enllestida l'obra del diccionari. 

Ser de la ceba, ser catalanista, és el tema de la majoria i aquest és que Mateu transcriu al blog:



Davant l'alt simbolisme d'una ceba

Plena de seny, madona la Botànica
ha donat noms a aquesta augusta bolla
tant en llengua saxona com romànica:
oignon i Zweibel, ónion i cebolla,
cipolla i sígola, ceapa i cive,
i Allium Cepa en savi llatinòrum.

Malgrat que la nostra llengua us sembli aspriva,
oh parladors de mant forateròrum,
no vos faceu il·lusions, que tota
denominació semblarà teba
davant la flama d’ideal que brota
del nom coent i fàustic de la Ceba.










Comentaris

Entrades populars