Moniatos torrats al forn

Un poc de fred, un dinar no gaire feixuc, millor si és de cap de setmana, és un bon moment per acabar l'àpat amb un moniato tebi ensucrat. 

Unes postres antigues, senzilles i humils. Abans es feien al foc però torrar-los al forn és més fàcil i són molt bons. 

El meu record de quan en menjava a ca nostra de petita és d'uns moniatos molt melosos i de color groguenc. 

Darrerament quan n'hem torrat ho hem fet amb moniatos blancs. Són bons però no tant. 

A les major part de les botigues, supermercats i parades de mercat en trobam de dues castes: blancs i vermells. Al meu gust  i després d'haver-ho provat els vermells no són tan dolços ni tenen la textura tan adequada per menjar-se com a postres. 

Supòs que n'hi deu haver a altres llocs però al meu abast només trob moniatos grocs, crec que més antics, a un placer del Port i que són de la seva pròpia collita. Són amb diferència molt millors i esper trobar-n'hi encara molts d'anys més.

Ingredients:

Moniatos  mitjancers, grocs o blancs (un per  comensal segons la mida)

Sucre

Mel (si es prefereix)

Procediment:

Encenem el forn a 170º

Rentam els moniatos.

Els col·locam en una rostidora.

Han de coure tres quarts d'hora i els hem de deixar una estona al forn ja apagat quan hem comprovat amb una forqueta o una punxa que són blans. S'hi confiten.

Esperam que refredin un poc i els pelam.

Els treim a taula juntament amb el sucre i la mel.

Convé que cada comensal es posi el moniato al plat i també el sucre o la mel  per poder-hi mullar el moniato i mossegar el tros ensucrat. És així com ens agraden més.

Si es tracta d'un dinar més formal, podem servir trossets de moniato en bols individuals que cadascú s'endolceix així com vol.

Moniatos blancs

                           Moniatos grocs

També són bons ben freds.