Llengua amb tàperes

És una recepta molt tradicional. A cellers, a restaurants de menú i com a tapes en trobam sovint però n'hi ha moltes versions i cadascú deu alabar la seva. Ma mare en feia de tant en tant i, com és de suposar, és la que tenim acostumada i la que ens agrada més. 

Es pot fer amb llengua de bou però preferim la llengua de porc perquè és més petita i més tendra.
La llengua de porc amb els peus i els morros constitueixen els ingredients principals d'alguns plats excel·lents per a unes persones i en canvi poden no agradar gens a altres.
Al blog ja els trobam a Peus de porc i Greixonera dels darrers dies. 

LLENGUA

De llengua parlam. 
Llengua és una paraula que, com  altres (aigua, paraigua...),  gaudeix de moltes varietats dialectals. 

De vegades, per confusió, pensam que a Mallorca tenim una manera molt peculiar i única de diferenciar-nos del català estàndard. No és així. 
A la major part del territori català col·loquialment s'usen varietats diferents del mot en qüestió i per tant es decanten igual de la varietat estàndard.

Algunes de les que podem sentir només fent referència a la pronúncia del final són:

llengua   (amb vocal neutra final) a Manresa, 
              Igualada, Eivissa...
              (amb a final) a Andorra, Tortosa, Castelló, 
               Alguer...

llengüe    (amb e oberta final) a Sort, Pla d'Urgell, 
               Vinaròs, Sueca...

llenga     (amb a neutra final) al Rosselló,
              Puigcerdà, Ribes, Vallès, Penedès...
                        
llengo     (amb o final) a Mallorca

llengu     (amb u final) a Sóller, Menorca, Eivissa  
              pagesa                  

llenua     (sense  g) a Alacant

Totes aquestes formes contribueixen a corregir la idea errònia i bastant generalitzada que "llengo és la forma mallorquina i llengua la catalana". A tot el territori català se n'usen varietats i tan catalanes són unes com altres. Si tenim identificada la segona com a més catalana és perquè és la que sentim als mitjans de comunicació que fas ús de la varietat formal.

Els exemples no segueixen les normes de de transcripció fonètica.
Les informacions són extretes del DCVB.



LA RECEPTA

Ingredients:

Tres llengües de porc

Una ceba grossa

Dues tomàtigues de ramellet

Tres alls

Un manadet de julivert

Tres cullerades de tàperes envinagrades

Farina

Oli d'oliva

Sal, pebre

Dotze bessons d'ametlla torrada pelada
Una tomàtiga i un porro, una fulla de llorer i sal (per a la bullida)

Procediment:

Netejam les llengües amb aigua.

Les bullim durant una hora amb la tomàtiga, el porro, la fulla de llorer i la sal.

Quan són cuites, les deixam refredar a l'olla. Les treim i reservam el brou. Aquesta feina es pot tenir feta del dia anterior.

Mentrestant preparam la resta d'ingredients: capolam la ceba amb els alls i la tomàtiga amb el julivert.

Les tàperes, les ametlles i una tassa de brou.

En haver refredat  pelam les llengües i en feim tallades primes.

Les salpebram i les enfarinolam. En una pella amb oli les fregim. 

En treure-les les col·locam en una greixonera o cassola on acabarem el guisat.

Dins part del mateix oli colat prèviament sofregim la verdura capolada. La salpebram. 

A la picadora capolam les ametlles i quan el sofregit és ben cuit el treim amb una giradora que permet deixar a la pella l'excés d'oli i l'incorporam a la picadora amb l'ametlla.

Hi abocam un poc de brou i ho capolam ben fi. Reservam la resta del brou. 

Abocam la salsa damunt la llengua. 

En aquest moment posam la cassola al foc i hi afegim la resta de la tassa de brou i les tàperes. Ho deixam coure suaument una estona.

Si volem la salsa un poc més clara hi poder posar un poc més de brou. De totes maneres a la nostra recepta no ha de ser, gaire clara.

Aquest plat no necessita més acompayament que unes llesquetes de pa per mullar bé en la salsa que és una part important de la recepta. És ver que no hi maldiuen les patates fregides. En el nostre cas no n'hem fetes.

I m'atreviria a dir que, per la seva senzillesa, és una de les bones receptes familiars del blog.