Coques bambes de Nadal



El dia de Nadal. Un bon dia per a aquesta publicació.

Ha estat després de molts d'intents que puc mostrar en aquest blog la recepta de les coques de Nadal. 
Sé que hi ha moltes persones que en fan i que els surten bé, per tant la meva intenció no és ensenyar-ne a ningú sinó compartir que a la fi m'han sortit també a mi. I també perquè em feia ganes tenir una recepta tan tradicional al blog.
I ha estat, a més de moltes consultes, gràcies a la recepta i als consells de la meva amiga Apol·lònia Nicolau. 

EL NOM

A Felanitx del meu temps, que jo recordi, sempre hem parlat més de coca bamba, de coca bamba de Nadal o de coca raïssona que de coca de patata, tot i que a receptaris antics de la vila sí que n'apareixen receptes amb el nom de coca de patata.

Aquí ho deixarem en bamba que és la coca feta amb pasta bamba (DCVB: pasta de farina, ous, sucre i oli (o saïm), molt blana i fina). 
Deu estar relacionada per la forma i la textura amb el significat propi de la paraula bamba (DIEC:  bombolla, bòfia).

En el nostre cas en deim bamba quan no té patata i bamba de Nadal quan en té i és la que ens agrada per menjar amb torró o qualque tassa de xocolata.

De coca raïssona, que és feta amb el raïssons del saïm, no en solen vendre i segurament només en mengen a qualque casa que en fer matances en guarden per a l'ocasió. Record haver-ne menjat qualque vegada i haver-la trobat especialment bona.


LA RECEPTA

Ingredients:

La recepta original és per a un quilo de farina i cinc ous. Com que no en volia fer tantes, al costat apareix la proporció per a dos ous i 400 g de farina.


Per altra part aquesta també és una adaptació d'una recepta feta amb una màquina panificadora que hem substituït per una batedora amb varetes de pastar i les mans.


Cinc ous /Dos ous
250 g de patata bullida / 100 g 
250 g de saïm / 100 g
300 g de sucre / 120 g
Una tasseta de cafè d'aigua (deu cullerades) /Quatre cullerades d'aigua
Una tasseta de cafè de llet(deu cullerades) /Quatre cullerades de llet
40 g de llevat de pa /15 g de llevat de pa
1 kg de farina de força / 400 g de farina de força
Sucre molt

Amb la proporció de 400 g de farina surten uns 900 g de pasta. Si feim bolles petites de més o menys 75 g podem comptar que surten dotze coquetes.

Procediment:

Preparam una batedora amb les varetes de triturar i de pastar.

Bullim dues patates pelades i no gaire grosses i un cop bullides les pesam.

Les posam en un tassó adequat i encara calentes hi incorporam el saïm. Ho trituram amb la batedora clàssica.



Preparam la resta d'ingredients.



Mesclam a part la llet i l'aigua un poc tebes amb el llevat.


Començam la pasta:
Posam la mescla de patata i saïm que ja ha refredat en un bol i hi afegim el sucre i els ous.
Ho batem amb les varetes de pastar fins que és una crema ben homogènia.




Hi afegim la mescla del llevat i ho tornam batre.

És el moment de posar-hi la farina i fer la darrera batuda fins que veim que ja té aspecte de ben pastat. 



Si ho trobam podem acabar-la de pastar amb les mans untades d'oli perquè s'aferra molt.



Tapam el bol amb un drap i si la feim al vespre la deixam que tovi tota la nit.

(Si volem accelerar el procés podem posar-la en un recipient que pugui anar al forn que encenem a 50º. Hi estarà una hora i mitja o dues.)



Preparam una llauna amb paper de forn.
Quan ha augmentat molt el volum  treim la pasta i la repastam. 



En feim bolles rodones de la mida d'una clementina o de 75 g.


Les col·locam espaiades damunt la llauna i les deixam que tornin tovar unes quatre hores. (També ho podem fer al forn.)



Finalment quan veim que han augmentat el volum, encenem el forn a 150ºC amb ventilador (suau si en té l'opció) i  les enfornam, en ser calent, durant uns quinze minuts. Segons el forn poden arribar a ser vint-i-cinc minuts.



En tenir el coloret daurat que ens agradi les treim.  No han de ser massa cuites. 



Primera experiència: un poc massa cuites

Segona experiència: perfectes de cuites

Les deixam refredar. Després les podem ensucrar.




Perquè no s'assequin va bé posar-les, quan són ben fredes, tapades en paper de plàstic o de plata. 
Aquestes coques són especialment bones el mateix dia. Per al meu gust no els cal torró ni xocolata.
No es conerven tan humides l'endemà com les que compram i llavors sí que amb una tassa de cocolata en gaudirem igual.

Si convé les podem congelar una vegada cuites, refredades  i ben embolicades individualment. Resulta més còmode per treure-les i descongelar-les.




Les primeres vegades no han estat les més ben fetes del món però sí de les bones que hem tastat en molt de temps.





















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars