Sopa/Sopes

(Recepta: Sopes seques amb esclata-sangs)

* La paraula SOPA

(Del llatí suppa)

Tant el DIEC2 com el DCVB expliquen el terme sopa com a tros de pa "xopat" en líquid. 

Hi ha moltes receptes antigues que contenen brous diversos i sopes de pa. La incorporació de la pasta tipus italiana al brou deu ser bastant més moderna.

Pensem en  sopes amb llet, sopa torrada, sopes de peix, sopes seques, pa(n) cuit, oliaigua, sopes d'all cremat, i molts d'altres noms que varien segons el lloc i els ingredients.

Pancuit (Imatge d'internet)

Oliaigua (Imatge d'internet)

Sopes amb llet (Imatge d'internet)

Tot i que ja l'Alcover-Moll inclou la variant "mallorquines" referida a les sopes amb verdures, crec convenient reivindicar el nom sopes seques per a aquest plat que cellers i restaurants han popularitzat amb el complement d'origen, de la mateixa manera que ho han fet amb el peix al forn, el frit o freixura.... És un recurs per atreure gent de fora a tastar les nostres receptes, però no és el nom amb què ens hi referim a les cases. Torn reivindicar, per tant, l'adjectiu específic d'un temps "seques" que les diferencia de les que es mengen amb brou.

*Frases fetes

La llengua oral encara és plena de locucions en què apareix el mot sopa en sentit figurat o no, si bé de cada vegada van substituint-se, com tot, en el parlar dels joves.

Encara sentim a dir: voler o demanar sopes (la solució), estar fet una sopa (remull), no saber de quin pa fer sopes (no saber resoldre una dificultat), del teu pa faràs sopes (patir les conseqüències).