Salsa de magranes





No és cap recepta familiar ni tampoc gaire acostumada a ca nostra. Ha estat un fet casual. Em varen regalar magranes per adornar un plat  i en veure-les ben madures me n'han vengut ganes. 
A mi m'agrada molt el gust de les magranes. De nina ma mare me'n pelava i amb una cullera anava bevent tot el suc que els grans deixaven anar a la boca.
Ha estat trescant per receptaris i perquè em sonava que he trobat diverses salses de magrana per a carn, sobretot de porc.
La majoria de receptes són amb magranes agres però com que són més males de trobar i les que tenia eren dolces n'he improvisat aquesta salsa agafant allò que m'ha atret més. Per començar he substituït el sucre que hi posen per la dolçor de les nostres magranes i per tant no n'hi he afegit.

Ingredients:

Tres magranes (300 ml de suc)
100 ml de Pedro Ximénez (o un altre vi ben dolç)
Una ditadeta de pebre bo
Una culleradeta de postres de vinagre balsàmic
Un trosset de canyella

Procediment:

Xapam les magranes i les sucam amb un sucador de taronja.


Encara colam el suc dins una olleta o cassola per al foc.


Hi posam el vi dolç. 
(Si ho féssim  amb vi de taula hi hauríem d'afegir una part de sucre.)


Hi posam la canyella i la culleradeta de vinagre.


Ho feim bullir fins que s'hagi minvat més de la meitat.



En treim la canyella  i esperam que refredi.
La podem utilitzar el mateix dia però també la podem conservar dins la gelera una temporadeta i fer-la servir quan en tenguem l'ocasió. Ha de ser bona a la força amb formatge fregit i amb qualsevol ensalada. Es tracta d'una salsa intensa i no se n'ha de posar gaire més que un rajolí.
En el nostre cas, i ja que s'acosten les festes de Nadal, segurament la servirem per acompanyar alguna carn rostida o viandes fredes.



Comentaris

Entrades populars