Rap amb gambes

És fàcil trobar receptes semblants i elaborades a restaurants amb el nom de "rap a la marinera".

Es tracta d'una manera de cuinar el peix molt tradicional del Països Catalans amb el nom de suquet. 

Una característica del suquet i de la majoria de les altres receptes és la presència de patata en el guisat. En el nostre cas preferim acompanyar el plat amb patata fregida a part en lloc d'introduir-la a la cassola.

És un plat   present a  molts altres llocs, amb variacions i múltiples noms. (LLENGUA)

El rap amb gambes és  una de les receptes familiars, no per originals sinó perquè era un dels plats de festa de la meva mare que anava alternant amb la bullabessa que en una altra ocasió explicaré.

Si té res d'especial és la senzillesa. Per senzill no hem d'entendre econòmic. Ben al contrari i per això constituïa un dels àpats de Nadal, de Pasqua o de qualque celebració personal.

Senzill equival a mancat d'herbes, de picada, de vi, o d'ingredients poc corrents i a més a una elaboració realment fàcil. No comporta cap perill de fracàs. És una recepta que sempre sol sortir igual de bé.

Es tracta d'un dels molt de plats que tenen com a base i única complicació el sofregit.(LLENGUA)

La història ens porta a trobar el sofregit ja a moltes receptes catalanes de l'edat mitjana.

Segons molts de cuiners, fer un bon sofregit té la seva complicació. Podem seguir els consells del cuiner Isma Prados i de Jaume Fàbrega  que trobam als articles (El sofregit, la mare dels ous i Suquet de peix)

Passem, ara, l'elaboració del plat.

Si es tracta d'un dinar, bé  pot cuinar-se  l'horabaixa anterior. Quan ha refredat s'ha de guardar a la gelera. Por ser  millor i tot.

Ingredients:

(La quantitat de peix i de gambés depèn de si és un plat únic o un complement. En el nostre cas és un bon segon plat. Segurament en sobrarà un poc i no ens sap greu.)

6 tallades de rap, d'una bona mida. No han de ser molt gruixades. *

12 gambes més o menys. No convé que siguin d'aquelles tan petites que són bones per fregir.

2 cebes mitjanceres

2 tomàtigues no gaire grosses (hi ha de predominar la ceba)

Un manadet de julivert

2 alls

sal, pebre, oli, farina

1/2 litre de brou de peix *

* La meva mare era partidària de comprar un rap grosset, (LIT. POEMA) encara que resultàs car, perquè n'aprofitava el cap per al brou i de les popes, que si era gros eren moltes, feia un flam de peix que també explicaré un altre dia.

*Respecte al brou de peix, cadascú té la seva pròpia recepta. En aquest cas no és necessari que sigui un brou molt consistent. En alguna recepta se substitueix per aigua. A ca nostra, però, en coneixem la diferència.

Procediment:

Una hora abans de començar el plat, rentam el peix i les gambes i els eixugam; treim l'espina-os de les tallades i així resulten més bones de coure i de servir. Adobam amb sal i pebre el peix i les gambes a les quals hem retallat prèviament les antenes més llargues.

És convenient, com en la majoria d'elaboracions, preparar prèviament tots el ingredients per facilitar-nos la feina.

Començam capolant la ceba amb els alls per una banda, i la tomàtiga i el julivert per l'altra.

En una pella grosseta, fregim les gambes suaument i les reservam en un plat.

Enfarinolam el peix i el fregim dins el mateix oli de les gambes.

Treim amb esment i d'una en una les tallades i les degotam en un paper de cuina. Les col·locam en una cassola de diàmetre suficient perquè  hi càpiguen una al costat de l'altra i no supersopades.

A continuació col·locam damunt el peix o entre tall i tall les gambes que havíem reservat.

Si l'oli de la pella té restes de farina i no el trobam net, convé colar-lo per fer el sofregit.

Hi sofregim la ceba amb els alls i quan és un poc cuita hi afegim la tomàtiga amb el julivert. La salsa no ha de resultar vermella sinó marró. Hem d'esperar que el sofregit sigui ben cuit. Ha de coure molt de temps, a poc foc. A mitja cocció el salpebram.

En estar a punt, abocam el sofregit damunt el peix i les gambes amb delicadesa. A continuació ho cobrim tot amb el brou un poc calent. No ha de resultar massa clar, ja n'hi afegirem si convé.

Ho removem sense malmenar les tallades a fi que el sofregit es mescli amb el brou, impregni les tallades i quedi una salsa ben lligada.

Ho deixam al foc suau una estona perquè cogui tot plegat, vigilant que no s'aferri.
Ho deixam reposar i ja és a punt de menjar i de mullar a la salsa  les tallades  o una llesca de bon pa.