De què li vé, al bacallà, el nom que té

El bacallà (LLENGUA) és un peix amb el qual s'elaboren moltes i variades receptes i a molts de llocs. No és un peix que puguin pescar els nostres mariners però  el seu transport i comerç, salat i assecat, ha fet possible fer-lo arribar des  del seu origen a molts atres llocs que ja des d'antic l'han incorporat a la cuina pròpia.

Aquest bacallà d'avui és una forma de menjar-lo que ens agrada molt i  té la particularitat de comptar amb menys calories que el tradicional, per la forma amb què el cuinam (bullim, enfornam i trempam amb poc oli).
És una recepta elaborada amb productes  preparats a l'estiu i congelats (els pebres torrats) i en conserva casolana (la tomàtiga). Tenim la sort que uns amics que sembren i cullen moltes de tomàtigues ens obsequien cada any amb una gran quantitat de pots de tomàtiga  pelada, ja fets i a punt de menjar o cuinar. És evident que si algú té pots de salsa també feta i conservada des de l'estiu té la feina encara més avançada.

Ingredients:

4 o 5 talls de llom de bacallà (Jo compr bacallà congelat de qualitat. És car però segur a l'hora de cuinar-lo) 

4 pebres vermells torrats

1/2 litre més o menys de salsa de tomàtiga espessa.

4 Patates mitjanceres

Oli

Sal

Pebre

Per a la variant amb mussolina d'all: (LLENGUA)

4 cullerades de maionesa (feta a casa o comprada)

2 blancs d'ou pujats.
(No parlam d'alls perquè la salsa de tomàtiga en duu i la maionesa també, al gust de cadascú)
 

Per començar hem de tenir el bacallà descongelat (convé haver-lo tengut dins la gelera des del vespre anterior a l'elaboració)

Si no tenim salsa feta ni pebres torrats, en podem fer el mateix dia. Només cal més temps. Trobarem tomàtigues i pebres duran tot l'any.

Pelam les patates, les rentam i les tallam a tallades rodones i primetes.

Rentam el bacallà descongelat.

Preparam dues cassoles  no gaire grosses. Hi encalentim aigua i esperam que  bulli. En una  introduïm  el bacallà i apagam el foc, només es tracta que s'escaldi una estoneta. Quan el bacallà ha tornat un poc blanc ja l'hem de treure i degotar. A l'altra hi ficam les patates i deixam que bullin 5 minuts. 
 

Mentre esperam les patates, treim la pell del bacallà que és molt fàcil i l'eixugam.

En haver passat els 5 minuts treim les patates i les degotam.

Trituram un poc més de la meitat dels pebres torrats amb la salsa de tomàtiga. Aquesta barreja, rectificada de sal i pebre al gust, resulta molt bona.

Encenem el forn i deixam que agafi una temperatura de 180º.

Començam a preparar la rostidora.

Col·locam les patates mig bullides a fi que tapin la base de la rostidora.  No s'aferrarà perquè ja té un bull i perquè la salsa ho evitarà. Les salpebram i les cobrim amb part de la salsa de tomàtiga i pebre torrat.

Hi col·locam damunt les tallades de bacallà que també salpebram un poc.

Les tapam amb la resta de la salsa.

Col·locam els pebres torrats sobrants en tires damunt cada tallada i enfornam la rostidora.

Mitja hora és suficient per coure el plat, però requereix una estona més, a foc baix (150º) i tapat perquè s'acabi de confitar. Tot això a canvi de posar-hi molt d'oli.

Si volem que el plat sigui més festiu, més de diumenge, no hi posam tanta salsa damunt les tallades i substituïm les tires de pebre per la mussolina.

Per fer-la, mesclam la maionesa amb el blanc d'ou pujat i esperam que el plat sigui mig cuit per abocar la mescla damunt les tallades.  L'acabam de coure fins que la mussolina ha agafat color.
Els blanc d'ou li confereix una suavitat no tan embafadora com la nata i molt més suau que la maionesa sola.

Enllaços 
OBRES LITERÀRIES (Sobre el bacallà)

CULTURA POPULAR:
Una dona llarga i prima

De què li vé, al bacallà, el nom que té

AlimentAció i rondAlles

ARTICLES :
El bacallà a la cuina de la Quaresma 
Carn, peix i Rusiñol 
Elogi del bacallà

CURIOSITATS: el bacallà