Truita de jonquillo

LLENGUA

Sempre havia pensat que la paraula jonquillo era incorrecta, per allò d'acabat amb "illo". Però en consultar el DIEC he comprovat que hi apareixen xanguet i jonquillo referits al mateix peix.

Segurament l'origen d'aquest sufix diminutiu   illo és castellà com molts d'altres. I probablement  s'ha unit a la paraula jonc (herba) que per la forma pot relacionar-se amb el peix en qüestió, petit i prim.

Assegurar, però, l'origen d'aquest nom és una tasca difícil perquè per altres fonts trobam  discussió sobre l'etimologia i també sobre les diferències entre els dos noms.

Definitivament i sense cap mania utilitzarem la paraula jonquillo.



LA RECEPTA

Aquest peix tan petit se sol menjar en forma de raoles, en coques de verdura... En alguna ocasió m'han explicat que cru, ben adobat, com si fos caviar i damunt una torradeta també es consumeix. Jo no n'he tastat mai però queda pendent.

Així com a mi m'agrada més és simplement salpebrat i enfarinolat i després fregit i regat amb un poc de suc de llimona. En resulta un granulat cruixent  molt bo però la presentació no és la millor.

En aquesta ocasió he provat de fer-ne una simple truita. És menys laboriosa i també menys calòrica.

Ingredients:

250 g de jonquillo

Tres ous

sal i pebre

Oli d'oliva
Dos alls
Julivert opcional (no n'hi he posat)

Procediment:

Rentam el peix en un colador fi i el degotam bé. 
El salpebram.

Batem els  ous i els salam un poc. Els batem.

Pelam i laminam els dos alls i en una pella amb poc oli els fregim i en retiram la meitat si trobam que n'hi ha massa.

En el mateix oli fregim suaument el jonquillo.

Seria el moment d'afegir-hi el julivert capolat. L'abocam als ous batuts i ben mesclats en feim una truita sense doblegar, com si fos de patata.

En aquesta ocasió l'hem acompanyada de col trempada.