Consomé amb tòfona fresca

Hem parlat en altres entrades de la tòfona (Pasta amb esclata-sangs, ou i tòfona fresca, Vianda freda, Tòfona/trufa...) No és un ingredient que emprem amb freqüència però em crida especialment l'atenció quan tenc ocasió de comprar-ne de fresca. Aquesta és la segona vegada que anant de viatge me'n trob. La primera vegada va ser a Graus un poble del Pirineu aragonès. En aquest cas ha estat a Burgos on precisament  passejant per un dels seus mercats hem conegut la importància de la trufa de Burgos, Tuber burgensis, i la difusió que ara comencen a fer-ne. 

Ingredients:

Un litre de brou de carn i verdures

Un vermell d'ou

Una copeta de xerès

Un polset de nou noscada

Quatre creps

Un tros de tòfona fresca (*)

(*La tenim a la gelera dins un pot ben tancat i amb un paper de cuina que canviam quan és humit. La hi podem tenir uns dotze dies segons les recomanacions dels venedors. També la podem congelar i ratllar-ne la quantitat que volem essent congelada)

Procediment:

Tenim el brou fet d'abans al nostre gust.

En reservam una tasseta.

El posam al foc i el feim bullir fins que s'ha reduït a la meitat més o menys.

El reservam.

Feim les creps segons la recepta que coneixem. 
En aquesta cas:

Mesclam 50 g de farina amb un ou batut, 100ml de llet i un poc de sal.

Deixam reposar la pasta una estona.

En una pella només untada de mantega abocam una cullerada de pasta i anam fent les creps fins que són cuites per les dues bandes. Han de ser primes.

Les reservam i fins i tot les podem tenir fetes a la gelera del dia abans.

A l'hora de preparar el consomé, encalentim el brou reduït i hi posam la nou noscada. 

Feim llenquetes molt primes de la tòfona.

Afegeix un títol

Tallam en juliana les creps.

Mesclam el vermell d'ou amb el xerès i amb el brou fred reservat abans.

Abocam la mescla al brou calent. El remenam i el deiam coure un minut més i ja el podem servir.

Ho feim en uns bols individuals i distribuïm els trossets de tòfona i de crep a cada bol.