Fideus amb patata
Hi ha receptes recollides en aquest blog perquè ens agraden o perquè són molt antigues, o molt laborioses, o molt originals... Aquesta que apareix a continuació no pertany a cap d'aquests grups i crec, a més, que poca gent a l'actualitat la fa. Idò?
Em recorda molt mon pare que de tant en tant demanava - ell no hauria cuinat res - que ma mare li'n fes. I ella, aprofitant que teníem algun altre plat de sobres o que només eren ells dos, complia el seu desig. Mon pare era de menjar dos plats: un de cullera fins a la rima, mai no menjava platades, i una darreria més contundent però discreta de quantitat.
Els fideus amb patata són un record més en forma de recepta.
Ingredients:
Una ceba
Un all petit
Un all petit
Dues tomàtigues de ramellet
Quatre patates
Uns 200 grams de fideus prims
Un trosset de sobrassada
Un trosset de sobrassada
Sal, pebre
Oli
Un litre de brou de pollastre (*)
(*La versió antiga i popular és amb aigua)
(*La versió antiga i popular és amb aigua)
Procediment:
Capolam la ceba amb l'all.
Pelam i treim les llavors de les tomàtigues. Les capolam.
Pelam i treim les llavors de les tomàtigues. Les capolam.
Posam un litre de brou al foc.
Començam sofregint la ceba i l'all amb oli.
Quan és mig cuita hi afegim les patates i la sobrassada.
En ser un poc confitat hi posam la tomàtiga. Ho salpebram amb esment perquè ja hi ha la sobrassada.
Ha de coure una estona fins que el sofregit és a punt.
En ser un poc confitat hi posam la tomàtiga. Ho salpebram amb esment perquè ja hi ha la sobrassada.
Ha de coure una estona fins que el sofregit és a punt.
Esperarem uns 15 minuts i ja serà cuit.
He trobat en llibres i altres fonts algunes receptes que comencen amb aquest nom però sovint complementat amb noms d'altres ingredients variats - carn, peix, verdura....
A un vídeo d'un programa d'IB3 (YouTube) una cuinera, precisament mig felanitxera, cuina uns fideus amb patata acompanyats de carn i de verdures, però en un moment determinat fa referència al fideus amb patata que originàriament, propis d'una cuina amb pocs recursos, es feien sense carn.
No dubt que deuen ser bons i sobretot més consistents però en aquesta ocasió he volgut fer els que record de ca nostra.






Comentaris
Publica un comentari a l'entrada