Publicacions sobre la llampuga

(Recepta: Dinar de llampuga)

* Article d'Andreu Manresa a el País

09-09-2017

(Fragment)

Menjars de la tribu per WhatsApp

Un menjar, un plat bo, sobreviu, per segles, any rere any, si se suporta en el disc dur de les emocions i en una recepta bàsic

Una idea dels petits plaers rituals dels insulars, una recepta breu, sumària, d'un plat tradicional de la cuina autòctona de transició de l'estiu a la tardor, cap en un WhatsApp de 35 paraules, amb poca eina o manya. El que és essencial no ha de menester enciclopèdies.

Certa cuina actual, a la moda, té els seus devots, arqueòlegs i futuristes, divulgadors, papes i gurus que solen requerir àmbits d'exhibició –i un toc personal– per difondre les seves ciències pràctiques mitjançant apostolats, escoles i negocis. Està bé, cadascú és cadascú.

Un menjar, un plat bo, sobreviu, per segles, any rere any, si se suporta en el disc dur de les emocions i en una recepta bàsica. La llampuga amb prebes (prebes, sí) ha d'entrar en un missatge-flaix, concret i descriptiu gairebé com són les làpides deixants memorials dels primers pobladors amb escriptura.

Les llampugues –una pesca quantiosa, revoltada– estan dibuixades i narrades des dels clàssics del Mediterrani, en pedres, llibres i mosaics de dos mil anys enrere. Però en aquest entorn occidental sol ser a Mallorca on acostuma a adorar aquest peix a la taula, sense ser la millor mossegada del mar, ni molt menys.

(...)

* Publicació:

La llampuga: un mite de la tardor

Enric Massutí  ( Biòleg felanitxer)
Sebastià Vidal (Filòleg felanitxer)
Ed. Documenta Balear 1997