Pollastre amb marisc i xocolata

Han passat deu anys rodons des de la meva primera entrada del blog. Dia 27 de març de 2016 vaig publicar la primera recepta. Era la Coca amb sucre amb les sobres de la pasta de les panades.

https://blogxocolatera.blogspot.com/2016/03/coca-amb-sucre.html

Per commemorar-ho he volgut fer una recepta de festa i amb xocolata -l'ingredient especial del blog-,  que no hagués fet mai però que fos tradicional.  M'ha vengut al cap aquest tipus de plat que els restaurants han popularitzat com de mar i muntanya i m'hi he decidit.

Per elaborar la recepta, m'he basat en  el Rap amb gambes de ma mare  i, després de consultar receptaris en paper i per Internet, he seguit les indicacions d'una preparació molt atractiva d'un llibre que fa anys que fulleig, La cuina de les comarques catalanes de Miquel Sen i Joan Vinyoli (Editorial Empúries, Barcelona 2001).

La recepta pertany a la comarca de l'Alt Empordà i l'original és Pollastre amb llagosta. 

Ni ara és temps de llagostes ni tampoc no era la intenció volar tan alt. Així que hem substituït la llagosta per escamarlans i gambes i n'hem canviat alguns altres detalls per acostar-la al nostres gusts.

LA RECEPTA

Ès la primera vegada del blog d'algunes incorporacions que apareixen en aquesta recepta.

*No havíem barrejat mai carn i marisc.  És una plat molt de l'estil de ca ma mare i en canvi no record que mai en cuinàs. I això que les mescles entre diferents categories d'aliments hi eren molt freqüents.

*Encara que coneixíem algunes elaboracions que contenien xocolata en la picada, és la primera vegada que n' incorporam una en aquest blog.

*També per primera vegada  hem hagut d'assecar la pell d'una taronja, sense la part banca, al forn, durant una hora a poc foc. En haver refredat l'hem capolada amb la picadora. Hi aporta un gust especial però no és imprescindible.

*Ja fa unes quantes vegades que em trob receptes amb la presència de vi ranci. Com que és relativament mal d'aconseguir, fins ara l'havia substituït per un vi sec o un vermut negre. En aquesta ocasió, per primera vegada i després de cercar-lo per diferents comerços n'he arribat a trobar a Felanitx allà on era Can Ramis. 

El vi ranci és un vi anomenat també vi bo o vi sec o vi de pair que per la manera d'elaborar-se adquireix uns trets particulars.

S'ha de diferenciar d'un vi que ha tornat dolent per mala conservació. 

S'utilitza sobretot  a la cuina catalana.

Ara que n'hem trobat  tan a prop ja no caldrà substituir-lo.

L'elaboració és senzilla.

La dificultat principal de la recepta és la preparació de tots els ingredients. 

Ingredients:

Un pollastre tallat a octaus

Sis escamarlans

Vuit  gambes grosses 

Una ceba 

Un all 

250 g. de tomàtiga capolada (tres tomàtigues més o menys)

Moraduix

Una pell de taronja   seca i capolada

Un quart de litre de vi ranci (o de vermut negre)

Una copa de brandi

Oli d'oliva

50 g de saïm

Sal i pebre

Per a la picada:

Un all

Safrà

15 g de xocolata negra

30 g d'ametlles torrades

Procediment:

Tenim el pollastre sense pell i trossejat en vuit o més trossos segons la mida. Els salpebram.

Preparam també els escamarlans i les gambes i les salpebram.

Capolam la ceba amb l'all i la tomàtiga a part.

Tenim també la pell secada de la taronja. 

En una pella o cassola ben grossa i amb poc oli començam per donar color al marisc. Gairebé el torram un poc. El reservam.

A la mateixa pella afegim oli i el saïm i sofregim els trossos de pollastre. En tenir color hi afegim la ceba capolada amb l'all  i uns minuts més tard la tomàtiga. Ho salpebram un poc. Després d'una remenada hi afegim el moraduix (en aquest cas assecat a casa) i la pell de taronja capolada. Uns minuts després hi abocam el vi ranci i el brandi. Ho feim coure durant una mitja hora tapat i a foc baix. Si ho trobam hi podem afegir un poc d'aigua.

Mentrestant preparam la picada de les ametlles, l'all, el safrà i la xocolata. La reservam.

En haver passat els trenta minuts més o menys hi col.locam el marisc i procuram que totes les tallades i el marisc estiguin en contacte amb la salsa. 

Ho deixam coure una estona més i ja hi tiram la picada. Com que és espessa aprofitam per girar totes les peces damunt davall i així s'incorpora millor a la salsa. Hi podem tornar a afegir un glop d'aigua per facilitar-ho.

Esperam que cogui uns minuts tot plegat i ja podem apagar el foc.

Si tenim el plat elaborat d'abans només caldrà encalentir-lo un poc amb esment que no es cremi la salsa.

Hem passat molt de gust. Ha estat una novetat. Tan bona era la carn com el marisc. I no en parlem de la salsa amb pa. 

Quedarà incorporat com a plat de celebració de la família.