Pastanagó envinagrat

LLENGUA

Aquesta hortalissa de color de carabassa és coneguda amb més d'un nom que duu de vegades a alguna confusió.

La paraula indicada pel diccionari normatiu és el mateix nom en femení i singular pastanaga de la qual prové el nostre nom diminutiu pastanagó.
Procedeix del llatí pastinaca. (DCVB)

A més de les diferents versions dialectals d'aquestes paraules hi ha altres noms  per referir-se a aquesta hortalissa com safannària,  safarnària,  safanòria o altres variants que justament coincideixen amb el mot amb què a Mallorca ens referim a l'hortalissa semblant de color morat.
Procedeix de l'àrab isfanariya. (DCVB)

I un altre nom que es fa servir per a la varietat de color de carabassa és carrota o carlota.
Procedeix del francès carotte. (DCVB)

(Les dues imatges anteriors són d'Internet)

LA RECEPTA
(des del confinament)

Hi ha famílies  afeccionades als envinagrats com a complements de diversos plats. La meva d'abans ho era molt, la meva pròpia encara que potser no tant també ho és. 

Amb els macarrons i amb qualsevol llegum cuinat, amb les sopes seques... ens agraden sobretot les tàperes. 

Fa poc, però, he recordat que a més de les tàperes, petites i campaneres si podia ser, ma mare treia pastanagó envinagrat seu. N'he trobat de vegades  en conserva juntament a altres vegetals però no h'havia tornat a menjar d'envinagrat sol i casolà. Com que el record molt bo enguany n'he provat de fet un parell de pots.

Ingredients:

Mig quilo de pastanagons mitjancers

175 ml  de vinagre de vi blanc

350 ml d'aigua

Unes bolletes de pebre negre

Un poc de sal

Herbes aromàtiques (En aquest cas les que teníem al corral: sàlvia, herba sana, moraduix, fulla de taronger i fulla de llimonera)

Procediment:

Mesclam  l'aigua i el vinagre 

Pelam  amb un pelador fi i rentam cada un dels pastanagons.

En feim trossos regulars per llarg.

Els col·locam dins dos pots de vidre. 

Hi afegim un poc de sal, unes bolles de pebre i les herbes aromàtiques.

Omplim els pots amb la mescla líquida i els tapam bé.

Després de vint-i-quatre hores ja en podem menjar.

Els hem tastat amb unes bones sopes.

Si volem que la conserva duri molt de temps haurem de bullir els pots. En aquest cas no ho hem fet.