Escudella fresca

No podia deixar passar l'estiu sense fer aquesta recepta que ha estat una petició constant a ca nostra.

No la feia perquè tenia assumit que no m'agradava l'escudella fresca.

Animada per la demanda i perquè és una realitat que ara m'agraden molts de plats que ni tastava de jove, avui que no ha fet temps de platja m'he dedicat a la cuina i a aquesta recepta.

LLENGUA

EL NOM D'ESCUDELLA FRESCA

En molts de casos com a la Cassola, a la Greixonera, a la Paella... el nom del plat ve donat pel recipient on es cuina o se serveix. En aquesta ocasió escudella és el nom del recipient adequat per menjar-hi amb la cullera alguna sopa o aliment amb brou. A més es refereix també a un tipus de preparació que a Mallorca és un cuinat amb llegums i a altres llocs del territori català és una sopa amb brou i pasta (DCVB).

Segons aquest diccionari hi ha diversos adjectius per concretar el tipus d'escudella a diferents llocs. Me n'han fet gràcia alguns:

Escudella de malalt (Empordà): molt suau d'ingredients.

Escudella de vint-i-nou bulls (Llofriu): feta de pressa.

Escudella d'àngel (Mallorca): amb ous, llet, sucre, canyella, brou per a dies de festa.

Escudella de l'infern (Llofriu): amb molta carabassa.

Escudella fresca (Mallorca)

És bastant freqüent el comentari sobre la contradicció entre l'adjectiu que acompanya l'escudella i la calentor o almenys tebior del plat en consumir-la.

Alguns el relacionen amb l'estiu argumentant que es menja freda.

Per aquest mateix motiu també hi podem menjar qualsevol cuinat  (llenties, fava parada...).

Altres raonaments més lògics semblen explicar que l'adjectiu fresca es deu  al fet d'utilitzar un llegum - les mongetes pintades- fresc i no sec com als cuinats d'hivern.

MONGETES PINTADES O DE PASTA REIAL

De pasta reial o de la reina és el nom amb què F. de B. Moll descriu el llegum blanc amb pinzellades vermelles.

El nom de mongetes pintades és el que hi donen el pagès que ens les ven i la major part dels seus parroquians.

LA RECEPTA

Com que era la primera vegada que la feia només n'he elaborat dues racions. Si se'n volen fer quatre s'han de doblar les quantitats.

La majoria de receptes d'escudella fresca porten carn. Jo l'he volguda fer sense i per això en lloc d'aigua hi he posat brou de carn.

Per altra part i per desconfiança he acabat el plat de dues maneres diferents: amb sèmola i sense.

He seguit més o menys el procés de la fava parada.

Ingredients:

100 g de mongetes pintades (esbessonades)

100 g de mongetes tendres en trossos petits

Dos pastanagons en trossos petits

Un carabassó petit en trossos

Dues patates petites en cantonets

Una ceba petita capolada

Tres porros petits capolats

Un all capolat

Dues tomàtigues de ramellet capolades

3/4 de litre de brou de carn

Oli d'oliva

Sal, pebre i pebre bord dolç

Una cullerada de sèmola per persona

Uns branqueta de moraduix

            

Procediment:

En haver preparat tots els ingredients, començam sofregint la ceba i el porro i després la tomàtiga. Ho feim en un wok perquè no cal posar-hi gaire oli.

En ser gairebé cuit hi afegim les mongetes pintades.

Ho salpebram i hi posam un poc de pebre bord. Ho remenam.

Traspassam el sofregit a una cassola per acabat l'escudella.

Hi abocam el brou juntament amb tota la resta d'ingredients.

Ha de bullir tot plegat uns quaranta-cinc minuts.

Dos minuts abans d'apagar el fogó en decantam una ració. 

La reservam. 
A la cassola que continua al foc posam una cullerada de sèmola. La remenam i apagam el foc.

Convé que es confiti una bona estona abans de servir-la. Fins i tot la podem fer un dia per l'altre.

M'ha agradat més que no em pensava. N'hem pogut menjar amb sèmola i sense. Fins i tot pot ser que en tornar-hi la faci tota amb sèmola.