Albergínies farcides amb salsa de tomàtiga

És ver que les albergínies farcides clàssiques són molt bones, per a molts les millors, i també les més laborioses. Són les primeres que vaig publicar al blog segons la recepta de la meva sogra. Però les que public ara són les meves preferides: sense tantes calories i amb un poc de salsa de tomàtiga. Són les que feia ma mare.

Ingredients:

Vuit albergínies petites
350 g de carn capolada mesclada (porc i vedella)

Vuit tomàtigues pera

Una ceba

Un all

Unes branques de moraduix

Una culleradeta d'orenga seca

Un ou

100 ml de llet

Oli d'oliva

Sal i pebre

Procediment:

Xapam les albergínies i en feim talls sense arribar a la pell, les deixam en aigua i sal una estona. 

Les bullim durant 15 minuts. 

Mentrestant preparam la salsa de tomàtiga, pelant i capolant a mà les tomàtigues. Feim la salsa amb un all, un poc de sal, pebre, l'orenga i oli d'oliva. La deixam coure a poc foc durant una bona estona.

Capolam la ceba i el moraduix a part. Els reservam.
Salpebram la carn capolada.

Treim les albergínies i les deixam refredar. 

Amb una cullera en buidam la polpa i la capolam també amb el ganivet. 

Col·locam les pells en una rostidora untada amb una cullerada de la salsa de tomàtiga i un poc d'oli si trobam que cal.

Preparam una pella grossa amb un poc d'oli per fer el sofregit.  Començam per la ceba. En ser un poc cuita hi afegim la carn i, en tenir color, l'albergínia i el moraduix. 

En ser tot cuit ho llevam del foc i esperam que refredi un poc.

Batem l'ou un poc salat amb la llet. L'abocam al sofregit. 

Ho mesclam.

Encenem el forn (amb ventilador) a 175 º.

Omplim totes les albergínies. 

Damunt cada albergínia posam una bona cullerada de salsa de tomàtiga i les enfornam. 

Amb quaranta-cinc minuts  a 175 º són cuites.

No tenen galeta picada ni blanc d'ou, no tenen un excés de carn i resulten lleugeres  si tenim en compte, a més, que en lloc de fregir-les prèviament les bullim. Tot i així són molt mengívoles i de molt bon gust per a nosaltres que ens agrada molt la tomàtiga.
També vull dir que totes les capolades (ceba, albergínia, moraduix i tomàtiga) són fetes a mà. No cal dir que si qualcú prefereix fer-les amb màquina també resultaran bones, però nosaltres preferim la textura que en resulta a mà.