Sobre les cireres (Poema, novel·la i cançó)
 |
*POEMA
LES
CIRERES INGÈNUES
Josep Carner
(Els fruits saborosos)
Mena els infants Pantídia per la verdor del
prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a
cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és
resplendent.
I criden els infants en blanca volior,
i
canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen
l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les
cireres.
Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges
molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu
convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi
ha dos penjolls-
I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a
l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i
boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes
d'esquirol en el fadic.
Tot sol, amb les cireres s'alegra el
més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡i
quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de
l'estiu que tenen al davant!
La mare el va collir, l'alçà a
la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un
vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui
pren l'alegria.
*NOVEL·LA
El temps de les cireres
(Premi Sant Jordi de novel·la 1976)
Monserrat Roig
(13 de juny 1946- 10 de novembre 1991)
* CANÇÓ
El títol de la novel·la de Monserrat Roig va sortir d'un poema d'un poeta francès, Clement, del mateix títol que parla del desig de recuperar la llibertat després d'una guerra. Segons ella mateixa el va agafar com a símbol.
Ives Montand el canta en forma de cançó:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada