Sangria (de Sant Rafel)

Enllaços: CURIOSITATS (L'origen de la sangria)

Segurament serà de les poques begudes que hi pugui publicar.
En dir sangria, la majoria de nosaltres pensam en els estrangers i en una beguda forastera. 
Per a mi és una combinació totalment familiar i exquisida.

Era la beguda incondicional de les festes de ca mon pare al Port, per Sant Rafel, dia 29 de setembre. I a més és l'única cosa de cuina que mon pare va fer mai, des de la selecció de la fruita, la tallada i sobretot la tastada que era tot un cerimonial: ara més sucre, ara més licor, ara més vi... 

L'hem feta unes quantes vegades i realment, fresqueta, és molt bona i adequada per a sopars d'estiu informals.

Ingredients:

(Per a dos pitxers, més o menys per a sis persones)

Una botella de vi negre felanitxer

Un tassonet (50 ml) de Triple sec o un altre licor semblant (Cointreau...)

1/2 litre de refresc de llimona

Un melicotó gros

Una poma

Un plàtan

Una taronja

Mitja llimona

Sucre

Procediment:

Amb aquestes quantitats podem fer la sangria directament dins els pitxers. Si en feim el doble l'haurem de mesclar dins un recipient a part i a l'hora de servir-la posar-ne dins el pitxer. 

Pelam i tallam les fruites (poma, plàtan, melicotó).

Rentam i feim trossos grossos de la taronja i la mitja llimona amb la pell.

Ho posam tot plegat al pitxer o pitxers. En el nostre cas ho hem repartit en dos.

Hi afegim el vi, la llimonada i el licor (meitat a cada part).

A l'hora de posar-hi el sucre començam amb dues cullerades i l'anam tastant. Segons la dolçor de la fruita n'hi haurem de posar més o menys. La remenam bé. N'hi hem arribat a posar quatre cullerades a cada pitxer.

Després la deixam refrescar unes hores a la gelera. La fruita impregna el líquid.

La servim amb copes i no fa res que ens hi caigui qualque tros de fruita.

Si ens en queda convé que traguem la taronja i la llimona que la farien tornar agra. A la gelera,  contra alguns consells que he llegit, l'endemà és igual o millor.

És costum anar menjant-nos les fruites que queden en acabar-se la beguda. Són boníssimes.