Greixonera de porc (dels darrers dies)

Es veu que antigament i més a segons quins pobles era un plat per acomiadar  el temps de fresses, d'abundància des de les matances, just abans d'entrar a la quaresma. A Felanitx no crec que sigui molt popular almenys en l'actualitat. Record haver-ne menjat qualque vegada de nina, però no el gust ni la textura. Com que, del porc, ens agraden els peus, el morro, la llengua... i en són els ingredients bàsics m'he decidit a fer aquesta greixonera.

No en tenc cap recepta familiar ni de coneguts i per això he cercat entre llibres de cuina i blogs i he arribat a reunir aquests ingredients i procediment:

Ingredients:

(Tota la carn és de porc)

Dos peus 

Un morro (només la part menys greixosa)

Una llengua

Tres ous

100 ml de llet (més o menys)

Sal i pebre

Moraduix

Nou noscada

Un poc de saïm (per untar la rostidora) (*)

(* Darrerment en lloc d'untar el motlle o rostidora, hi pos paper de forn sense untar. Ni s'aferra, ni s'embruta.)

Procediment:

Posam a bullir  tota la carn ben neta i sense el greix excessiu que no farem servir.

Quan sigui cuita, dues hores  més o menys, la deixam refredar a la mateixa olla.

Si utilitzam l'olla a pressió amb una hora de bullir serà suficient.

En treure-la la preparam:

Pelam la llengua i la tallam en trossets petits.

Tallam igualment el morro.

Treim els ossos dels peus i també els tallam.

Encenem el forn a 180º

Mesclam la carn amb els ous remenats, la sal i el pebre, el moraduix picat, la nou noscada i la llet. 

La mescla ha de resultar ben humida però no ho ha de ser en excés. La posam dins una greixonera o cassola , untada amb un poc de saïm o forlada amb paper de forn i l'enfornam. 

Hi ha d'estar una hora més o menys. Fins que faci una crosteta damunt i comprovem que és cuita per dins.

Esperam que hagi refredat bé per menjar-ne i poder fer els talls més prims. Fins i tot crec que és millor l'endemà. 

En aquest cas la reservam a la gelera i la treim unes hores abans de servir-la perquè perdi la fredor.

Quan vaig començar a fer la recepta pensava que era un plat de forqueta i ganivet. He de dir que la primera vagada que la vaig fer, com a plat de carn no ens va entusiasmar, i en canvi com a embotit fred amb pa amb oli per a un berenar, un sopar  o un aperitiu, va ser una bona sorpresa.


La segona vegada, amb més o menys els mateixos ingredients, la sorpresa ha estat encara millor. La rostidora era més adequada, no ha resultat tan compacta i a l'hora de menjar-la se'ns desfeia a la boca. 

Ha estat un plat tebi, de forqueta i ganivet. Això sí acompanyat també d'una llesca de pa amb oli.






Enllaços:
LLENGUA: Darrers dies i quaresma
CULTURA POPULAR: Endevinalles i gloses sobre la quaresma